Definitivament no m'agrada, tot i que entenc la intenció, però no ho comparteixo. Crec que s'ha de tenir gust i millorar l'estètica, i amb segons quines imatges i missatges no s'aconsegueix acostar els dubtosos i encara menys els recelosos. Suposo, però, que els especialistes en màrqueting deuen tenir molt clar que això ven i per això ho aconsellen, i tot el que jo pugui pensar sobre efectes negatius deu ser una equivocació.
El primer dia que vaig veure penjades les banderoles, arribant a Arenys, només em vaig fixar amb els caps, sense adonar-me en un primer moment de l'autoria i les intencions. De fet fan una mica de por, i potser és això el que pretenen. Els protagonistes no són sants de la meva devoció, i per tant no els tinc a primera línia, però tampoc em motiva el fet de caricaturitzar-los per veure millor els que els posen en evidència.
En una cosa estic d'acord i és que difícilment construiran l'Europa que jo somio, personatges com Vidal Quadras, Berlusconi o Mayor Oreja. L'experiència que he viscut amb alguns d'ells i el que es pot llegir a la premsa d'algun altre, em mantenen mol lluny dels seus principis o plantejaments. Hi ha molts arguments per posar sobre la taula, però això es fa en un debat i no en una banderola, i la dificultat deu ser il·lustrar-la de manera clara i contundent.
Per altra banda, la gairebé absència de senyals indicatius de la campanya electoral que estem vivint, fa molt difícil que la ciutadania prou desencisada s'animi a votar el proper 7 de maig. I amb això no vull pas dir que em sembli bé que ens colguin de cartells i pancartes, però no té sentit que unes vegades si i les altres no. Llavors ens queixarem que la gent no està interessada per Europa. Es fa cap esforç pedagògic per explicar què passa a Europa i què es decideix al Parlament europeu? Potser no caldria més pancartes, però si actes explicatius i formatius, perquè si de veritat volem una Europa forta i unida, caldrà que ens ho comencem a creure tots plegats, i no només els quatre que es dediquen a la política. Jo votaré, però m'ho estan posant difícil.
El primer dia que vaig veure penjades les banderoles, arribant a Arenys, només em vaig fixar amb els caps, sense adonar-me en un primer moment de l'autoria i les intencions. De fet fan una mica de por, i potser és això el que pretenen. Els protagonistes no són sants de la meva devoció, i per tant no els tinc a primera línia, però tampoc em motiva el fet de caricaturitzar-los per veure millor els que els posen en evidència.
En una cosa estic d'acord i és que difícilment construiran l'Europa que jo somio, personatges com Vidal Quadras, Berlusconi o Mayor Oreja. L'experiència que he viscut amb alguns d'ells i el que es pot llegir a la premsa d'algun altre, em mantenen mol lluny dels seus principis o plantejaments. Hi ha molts arguments per posar sobre la taula, però això es fa en un debat i no en una banderola, i la dificultat deu ser il·lustrar-la de manera clara i contundent.
Per altra banda, la gairebé absència de senyals indicatius de la campanya electoral que estem vivint, fa molt difícil que la ciutadania prou desencisada s'animi a votar el proper 7 de maig. I amb això no vull pas dir que em sembli bé que ens colguin de cartells i pancartes, però no té sentit que unes vegades si i les altres no. Llavors ens queixarem que la gent no està interessada per Europa. Es fa cap esforç pedagògic per explicar què passa a Europa i què es decideix al Parlament europeu? Potser no caldria més pancartes, però si actes explicatius i formatius, perquè si de veritat volem una Europa forta i unida, caldrà que ens ho comencem a creure tots plegats, i no només els quatre que es dediquen a la política. Jo votaré, però m'ho estan posant difícil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada