Mentre el govern espanyol prenia possessió dels seus càrrecs, a Itàlia celebraven la victòria de Berlusconi. Amb el permís dels especialistes en política italiana, o simplement en política, diria que no es poden fer experiments alegrament, i encara menys quan s'enfronten a segons quines organitzacions i personatges.
Sense tenir cap interès especial per al govern italià, simplement com a espectadors sensibles, ens dol com una persona com Berlusconi que, tot i blindar la seva perpetuïtat al govern, va perdre les eleccions, ara torni a guanyar-les, i ho faci amb claredat aritmètica.
Es tracta d'incapacitat dels partits d'esquerra per presentar propostes conjuntes, prou significatives i engrescadores? Podia aquest projecte de quatre dies fer front al senyor Berlusconi i tota la seva aureola?
Si nosaltres hem vist joc brut en la seva anterior etapa de govern, què ha passat durant aquests anys de govern del senyor Prodi? Es tracta simplement d'imatge o hi ha problemes de gestió? de socis?
El que és ben cert és que el nostre país va una mica a contra corrent; mentre els nostres veïns tenen un govern dretà, nosaltres votem l'esquerra. Continua l'antic lema "Spain is different"?
D'entrada tenim una ministra de defensa, dona, a qui l'han fet desfilar i ordenar la tropa. Alguns han aprofitat l'avinentesa per ressaltar els "viva España" i "viva el Rey". N'hi ha fins i tot que hi han vist la mala fe del president espanyol, a l'hora d'assignar a una representant del PSC català, el ministeri, que la farà cantar molts "viva España".
De totes maneres cal tenir present que no sempre es tracta de la lluita entre opcions de dreta i esquerra, sinó que hi juguen factors com l'eficàcia i l'eficiència en la gestió, i la manera com es dóna a conèixer als ciutadans. Som molts que encara no entenem tota la dialèctica de transvasaments i connexió de xarxes. A tot això s'ha de sumar declaracions i contradeclaracions, que alegrament s'han sovintejat, desautoritzant al propi conseller. Les conseqüències...?
Sense tenir cap interès especial per al govern italià, simplement com a espectadors sensibles, ens dol com una persona com Berlusconi que, tot i blindar la seva perpetuïtat al govern, va perdre les eleccions, ara torni a guanyar-les, i ho faci amb claredat aritmètica.
Es tracta d'incapacitat dels partits d'esquerra per presentar propostes conjuntes, prou significatives i engrescadores? Podia aquest projecte de quatre dies fer front al senyor Berlusconi i tota la seva aureola?
Si nosaltres hem vist joc brut en la seva anterior etapa de govern, què ha passat durant aquests anys de govern del senyor Prodi? Es tracta simplement d'imatge o hi ha problemes de gestió? de socis?
El que és ben cert és que el nostre país va una mica a contra corrent; mentre els nostres veïns tenen un govern dretà, nosaltres votem l'esquerra. Continua l'antic lema "Spain is different"?
D'entrada tenim una ministra de defensa, dona, a qui l'han fet desfilar i ordenar la tropa. Alguns han aprofitat l'avinentesa per ressaltar els "viva España" i "viva el Rey". N'hi ha fins i tot que hi han vist la mala fe del president espanyol, a l'hora d'assignar a una representant del PSC català, el ministeri, que la farà cantar molts "viva España".
De totes maneres cal tenir present que no sempre es tracta de la lluita entre opcions de dreta i esquerra, sinó que hi juguen factors com l'eficàcia i l'eficiència en la gestió, i la manera com es dóna a conèixer als ciutadans. Som molts que encara no entenem tota la dialèctica de transvasaments i connexió de xarxes. A tot això s'ha de sumar declaracions i contradeclaracions, que alegrament s'han sovintejat, desautoritzant al propi conseller. Les conseqüències...?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada