Tants anys lluitant per aconseguir un govern democràtic, et fa idealitzar-lo. Després t'adones que hi ha coses que no se solucionen. No vull pas dir amb això que no hagi valgut la pena tots els esforços i vides perdudes, però sí que és convenient obrir els ulls i ser conscient de tot allò que és millorable, i de totes les servituds que fins i tots els grans èxits contenen.
Ho podria situar a qualsevol lloc, però em quedo amb la notícia, em quedo amb Itàlia on el sistema democràtic no ha aconseguit deixar fora de joc a qui ha utilitzat tots els artificis per perpetuar-se en el govern.
Avui, segons he llegit al diari, el senyor Berlusconi ha criticat Zapatero per incorporar tantes ministres en el seu govern. Algú podrà pensar que es tracta d'una broma i que potser som massa sensibles, però m'imagino que a més d'un no li haurà estranyat l'observació.
El senyor Berlusconi va aprofitar la seva majoria parlamentària per canviar les lleis de manera que l'afavorissin en el futur, però no li va sortir bé, i el senyor Prodi el va guanyar. La feblesa del govern Prodi, però, no va ser capaç de mantenir-se en el govern, i el resultat el tenim ara.
No és l'únic polític que en democràcia ha fet i desfet per aconseguir el guany personal. A Rússia no ho trobem estrany, i a Itàlia?
Una companya de la feina em deia que no entenia què tenien al cap els italians. És culpa dels italians? Fins on arriba la seva responsabilitat? Són servituds de la democràcia representativa?
No hi ha cap remei absolut, ni cap solució impossible, però no em negareu que un govern transparent i participatiu, ofereix més resistència i aporta més garanties d'un bon ús dels mecanismes democràtics. Això és possible si ho reivindiquem i ens impliquem; si exigim poder-hi ser, i si cal, entrar per canviar la manera de fer política. No es tracta de ser herois, sinó d'aportar el nostre gra de sorra. L'esforç pot aconseguir treure de la política les persones indesitjades.
Ho podria situar a qualsevol lloc, però em quedo amb la notícia, em quedo amb Itàlia on el sistema democràtic no ha aconseguit deixar fora de joc a qui ha utilitzat tots els artificis per perpetuar-se en el govern.
Avui, segons he llegit al diari, el senyor Berlusconi ha criticat Zapatero per incorporar tantes ministres en el seu govern. Algú podrà pensar que es tracta d'una broma i que potser som massa sensibles, però m'imagino que a més d'un no li haurà estranyat l'observació.
El senyor Berlusconi va aprofitar la seva majoria parlamentària per canviar les lleis de manera que l'afavorissin en el futur, però no li va sortir bé, i el senyor Prodi el va guanyar. La feblesa del govern Prodi, però, no va ser capaç de mantenir-se en el govern, i el resultat el tenim ara.
No és l'únic polític que en democràcia ha fet i desfet per aconseguir el guany personal. A Rússia no ho trobem estrany, i a Itàlia?
Una companya de la feina em deia que no entenia què tenien al cap els italians. És culpa dels italians? Fins on arriba la seva responsabilitat? Són servituds de la democràcia representativa?
No hi ha cap remei absolut, ni cap solució impossible, però no em negareu que un govern transparent i participatiu, ofereix més resistència i aporta més garanties d'un bon ús dels mecanismes democràtics. Això és possible si ho reivindiquem i ens impliquem; si exigim poder-hi ser, i si cal, entrar per canviar la manera de fer política. No es tracta de ser herois, sinó d'aportar el nostre gra de sorra. L'esforç pot aconseguir treure de la política les persones indesitjades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada