Tal com es podia preveure, el jutge Garzon envia a presó l'alcaldessa d'Arrasate-Mondragón, acusada de col·laboració amb organització terrorista i no haver fet cas de la suspensió d'activitats de la seva formació política Acció Nacionalista Vasca (ANV). El jutge especifica que no se l'acusa d'actuar com alcaldessa, sinó de fer-ho com a representant d'un partit que ha estat suspès.
Jutjar-ho en la distància es fa difícil, i sense dubtar de la legalitat de la mesura, es fa estrany la manera com ve i a partir de què. Desconec si és la manera d'arribar la informació o bé la manera d'actuar del jutge Garzón, però el cert és que la imatge no es percep massa elegant i més aviat dón la sensació que és una caça de bruixes. El cert és que la història no avança massa i continuem veient com tot gira sota uns mateixos eixos i paràmetres. La vida es repeteix.
També parlaríem de repetició a la notícia del percentatge de catalans que viuen en la pobresa, segons l'estudi de la Fundació Bofill. L'estudi parla d'un 11%, amb un total de 650.000 catalans, a l'any 2004, la qual cosa fa pensar que ara en són més, per l'increment del nombre de persones immigrants en els darrers anys.
No és la primera vegada que parlo de pobresa en el meu blog, i tampoc podré donar una solució al problema, però podem ser conscients de la realitat, treballar per no oblidar-nos-en, i procurar col·laborar perquè aquesta xifra no augmenti, i si és possible, es redueixi. Com? des d'on? Investiguem, reflexionem, però no ens oblidem de la nostra part de responsabilitat social. Coneixem a tots els nostres veïns suficientment? no hi haurà algú a prop nostre que necessiti dels altres? Les persones que tenim responsabilitat política, ens hi fem prou per reduir aquest augment de la pobresa?
Malauradament no serà la darrera vegada que hauré de parlar de pobresa, però seria desitjable que en la propera ocasió poguéssim estar parlant d'una disminució gràcies a l'actitud de les persones conscients d'aquesta problemàtica.
No sabem com acabarà tot el tema del País Basc, ni si trobarem la manera d'eradicar la pobresa, però tot allò que fem per promoure la sensibilització social, serà benvingut i servirà per fer més humana la nostra convivència. La pobresa no és una malaltia ni és necessàriament un problema de naixement. Cada vegada hi ha més persones que han esdevingut pobres per culpa de la nostra societat, per culpa de les circumstàncies. La pobresa no és una deshonra, sinó una injustícia.
Jutjar-ho en la distància es fa difícil, i sense dubtar de la legalitat de la mesura, es fa estrany la manera com ve i a partir de què. Desconec si és la manera d'arribar la informació o bé la manera d'actuar del jutge Garzón, però el cert és que la imatge no es percep massa elegant i més aviat dón la sensació que és una caça de bruixes. El cert és que la història no avança massa i continuem veient com tot gira sota uns mateixos eixos i paràmetres. La vida es repeteix.
També parlaríem de repetició a la notícia del percentatge de catalans que viuen en la pobresa, segons l'estudi de la Fundació Bofill. L'estudi parla d'un 11%, amb un total de 650.000 catalans, a l'any 2004, la qual cosa fa pensar que ara en són més, per l'increment del nombre de persones immigrants en els darrers anys.
No és la primera vegada que parlo de pobresa en el meu blog, i tampoc podré donar una solució al problema, però podem ser conscients de la realitat, treballar per no oblidar-nos-en, i procurar col·laborar perquè aquesta xifra no augmenti, i si és possible, es redueixi. Com? des d'on? Investiguem, reflexionem, però no ens oblidem de la nostra part de responsabilitat social. Coneixem a tots els nostres veïns suficientment? no hi haurà algú a prop nostre que necessiti dels altres? Les persones que tenim responsabilitat política, ens hi fem prou per reduir aquest augment de la pobresa?
Malauradament no serà la darrera vegada que hauré de parlar de pobresa, però seria desitjable que en la propera ocasió poguéssim estar parlant d'una disminució gràcies a l'actitud de les persones conscients d'aquesta problemàtica.
No sabem com acabarà tot el tema del País Basc, ni si trobarem la manera d'eradicar la pobresa, però tot allò que fem per promoure la sensibilització social, serà benvingut i servirà per fer més humana la nostra convivència. La pobresa no és una malaltia ni és necessàriament un problema de naixement. Cada vegada hi ha més persones que han esdevingut pobres per culpa de la nostra societat, per culpa de les circumstàncies. La pobresa no és una deshonra, sinó una injustícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada