Ja en sabem els noms i una mica el seu currículum. Els nous, tret de l'alcalde de l'Hospitalet, no en conec res, com tampoc conec massa cosa d'alguns dels i les ministres que repeteixen: Salgado, Espinosa, Cabrera... és clar que tampoc he tingut mai gaire interès en els noms i més en les polítiques emprades. Normalment coneixem més els noms de les persones que generen problemes en la seva gestió, com la famosa Magdalena Àlvarez.
Hi ha ministres que repeteixen que no m'agraden i que, segons la meva opinió, no han donat el resultat que calia esperar. La mateixa Magdalena Àlvarez no considero que sortís gaire airosa de tot l'afer rodalies de Barcelona, i penso que la seva actitud davant l'opinió pública va ser de prepotència i xuleria, ben bé per contrarestar les pífies del seu ministeri.
Tampoc m'agrada el senyor César Antonio Molina, que al marge de les seves decisions preses al capdavant del ministeri de Cultura, que no dic que no fossin importants, tampoc em va agradar la manera d'afrontar-les i comunicar-ho a la gent. Penso que és un senyor que li falta humilitat, i a mi això m'hi agrada.
Hi ha ministres que es mereixien, sempre al meu entendre, sortir-ne i així ha estat, com és el cas de la senyora Cristina Narbona, i d'altres que s'han mantingut, que també m'ha semblat bé, com són el senyor Solbes, o la vicepresidenta Fernández de la Vega, la mateixa Chacon, o el ministre de justícia Fernández Bermejo.
M'hauria agradat que hagués continuat el senyor José Antonio Alonso, però el president Zapatero li ha reservat la tasca de portaveu del grup socialista al Congrés. Jo li hauria assignat el ministeri d'Assumptes exteriors, per veure si millorem les nostres relacions internacionals. Potser el senyor Moratinos en sap, no ho negaré, però crec que el president Zapatero necessita una ajuda important de cara a la imatge i el saber fer en les seves relacions internacionals. Una mica el que li passa al nostre president Montilla, que caldria que revisessin l'hemeroteca, i prenguessin exemple del president Pujol, que d'això en sabia una estona.
La incorporació de l'alcalde de l'Hospitalet, la segona ciutat de Catalunya, substituint, en la quota catalana, a l'ex alcalde de Barcelona Joan Clos, caldrà seguir-la de prop. Celestino Corbacho té un llarg currículum com a gestor polític, al capdavant de l'alcaldia i també de la diputació de Barcelona, i amb càrrecs de responsabilitat a dins la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), i de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).
Serà un repte compaginar la seva condició de membre del PSC i ministre de Treball i Immigració, sobretot pel fet de les picabaralles que sempre hi ha hagut entre Catalunya i Madrid, en la política sobre immigració. Veurem si continuen enviant immigrants amunt i avall, sense decidir-se a establir una política clara i eficaç en temes d'immigració.
Veurem com funciona tot plegat, i per la part que ens interessa, que sigui un bon equip de govern, i que les relacions amb la Generalitat, tinguin el to que tots voldríem.
Hi ha ministres que repeteixen que no m'agraden i que, segons la meva opinió, no han donat el resultat que calia esperar. La mateixa Magdalena Àlvarez no considero que sortís gaire airosa de tot l'afer rodalies de Barcelona, i penso que la seva actitud davant l'opinió pública va ser de prepotència i xuleria, ben bé per contrarestar les pífies del seu ministeri.
Tampoc m'agrada el senyor César Antonio Molina, que al marge de les seves decisions preses al capdavant del ministeri de Cultura, que no dic que no fossin importants, tampoc em va agradar la manera d'afrontar-les i comunicar-ho a la gent. Penso que és un senyor que li falta humilitat, i a mi això m'hi agrada.
Hi ha ministres que es mereixien, sempre al meu entendre, sortir-ne i així ha estat, com és el cas de la senyora Cristina Narbona, i d'altres que s'han mantingut, que també m'ha semblat bé, com són el senyor Solbes, o la vicepresidenta Fernández de la Vega, la mateixa Chacon, o el ministre de justícia Fernández Bermejo.
M'hauria agradat que hagués continuat el senyor José Antonio Alonso, però el president Zapatero li ha reservat la tasca de portaveu del grup socialista al Congrés. Jo li hauria assignat el ministeri d'Assumptes exteriors, per veure si millorem les nostres relacions internacionals. Potser el senyor Moratinos en sap, no ho negaré, però crec que el president Zapatero necessita una ajuda important de cara a la imatge i el saber fer en les seves relacions internacionals. Una mica el que li passa al nostre president Montilla, que caldria que revisessin l'hemeroteca, i prenguessin exemple del president Pujol, que d'això en sabia una estona.
La incorporació de l'alcalde de l'Hospitalet, la segona ciutat de Catalunya, substituint, en la quota catalana, a l'ex alcalde de Barcelona Joan Clos, caldrà seguir-la de prop. Celestino Corbacho té un llarg currículum com a gestor polític, al capdavant de l'alcaldia i també de la diputació de Barcelona, i amb càrrecs de responsabilitat a dins la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), i de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).
Serà un repte compaginar la seva condició de membre del PSC i ministre de Treball i Immigració, sobretot pel fet de les picabaralles que sempre hi ha hagut entre Catalunya i Madrid, en la política sobre immigració. Veurem si continuen enviant immigrants amunt i avall, sense decidir-se a establir una política clara i eficaç en temes d'immigració.
Veurem com funciona tot plegat, i per la part que ens interessa, que sigui un bon equip de govern, i que les relacions amb la Generalitat, tinguin el to que tots voldríem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada