Som uns individualistes condemnats al fracàs

Ens hem tornat una mica ximples tots plegats. Si llegeixes els diaris o escoltes les notícies, t'adones que cada vegada hi ha més dades que et demostren que a la nostra societat li falta un bull. ONG's i sindicats que assalten supermercats, jugadors milionaris que estan tristos perquè no se senten prou estimats, partits polítics que es barallen internament per ocupar els millors llocs, ajuntaments que es declaren territori independent, coronels que amenacen amb l'exèrcit contra els independentistes...

El més preocupant de tot plegat és que d'aquí a uns dies res del que ara sembla que ha de passar, succeirà, i tornarem a lamentar-nos de l'oportunitat perduda. Per què? perquè cadascú va pel seu cantó, se sent prou segur de si mateix i es nega a col·laborar amb els altres. Aquest individualisme és el que ens perd.

La setmana vinent sortirem a manifestar-nos pels carrers de Barcelona, demanant... bé, cadascú demanarà el que voldrà. Serà una manifestació tipus 'self service'. Ens trobarem una bona colla de catalans, però actuarem de manera individual, perquè els que tindrem al costat, estaran demanant coses diferents a les nostres. Així ens va!

Madrid ho sap i es fa un tip de riure per sota el nas. Ja tindran temps per riure amb la boca oberta. Només caldrà esperar un parell de setmanes, quan la reacció 11S s'hagi apagat. Actuem per impulsos, sense ordre ni concert. Diríem que ens quedem en la rauxa i no hi ha manera de fer sortir el seny. Massa ego? Ens creiem millors que els altres? no sé si dels altres, però que molts catalans que no pensen com nosaltres, sí.