Espanya no ens entén ni s'ho creuen. I nosaltres?

Avui, repassant el diari ARA, m'ha preocupat el to dels articles de l'Iu Forn, l'Empar Moliner i en Sebastià Alzamora, amb els que acostumo riure molt, no pas perquè diguin tonteries, sinó per la seva capacitat de fer broma en coses ben serioses. És allò de riure's del mort i de qui el vetlla.

Avui els tres columnistes parlaven molt seriosament. Tots tres parlaven de temes relacionats amb la manifestació de dimarts i, sobretot, de les reaccions dels nacionalistes espanyols. He dit que m'ha preocupat perquè després de la manifestació de la Diada i els efectes que produirà, hem de ser capaços d'actuar amb la mateixa naturalitat d'abans. Amb la mateixa serietat i compromís que abans, sense que les tensions que es produiran ens posin nerviosos i ens facin perdre la compostura. Els articulistes han de continuar amb el mateix to de sempre, crítics davant la injustícia i la ignorància política, amb sorna i enginy.

Nosaltres hem de continuar defensant els nostres principis i creences. Sigui el sistema federal o la independència, hem d'aprofitar tots els fòrums possibles per debatre i consensuar postures justes i factibles, sense oblidar els problemes actuals que afecten d'una manera especial les classes més vulnerables.

Catalunya és dels catalans, de tots els catalans, i ha d'arribar un moment que ens haurem de definir. Si hi ha postures confrontades, caldrà decidir per l'opció majoritària, i en aquest cas estic d'acord amb en Joan Herrera quan ahir deia que no podíem estar parlant de majories del 51%, sinó que hauríem d'anar a majories molt més àmplies, i això no ho aconseguirem amb baralles entre partits polítics, ni arraconant aquells que no pensen com nosaltres. Hi ha molta feina i tots som necessaris.

Espanya no ens ha entès mai, i ha cregut que podia fer i desfer sense tenir-nos en compte. En això crec que hi estan d'acord tots els partits catalans. Ara Espanya no es creu el que està veient i pensa que estem jugant amb foc, sense cap tipus de convicció. El més problemàtic és descobrir si nosaltres ens ho creiem. N'hi ha uns quants que no. Quants?