Gràcies a Malta no som el país amb més abandonament escolar. Un 26% dels joves catalans abandonen els estudis. Una xifra que ha disminuït en els darrers anys, simplement perquè ara no hi ha l'atractiu de feines amb bons sous (construcció). La conseqüència és que ha augmentat estrepitosament el percentatge d'atur dels joves, que es troba en el 50%
Actualment a Catalunya hi ha 140.000 joves que no treballen ni estudien, dels quals el 24% es troben en la franja d'edat de 18 a 24 anys.
Aquestes xifres són extretes d'un estudi que ha donat a conèixer la Fundació Jaume Bofill, i que ens haurien de fer reflexionar i, cadascú des de la seva posició i marge de maniobra, procurar millorar el panorama. Dic cadascú perquè tots hi tenim alguna cosa a fer i no podem carregar sempre tota la responsabilitat als altres.
És evident que retallar en Educació és el pitjor que es pot fer per al futur del nostre poble. Precisament el que ens cal són més recursos per millorar el sistema educatiu, encara que no únicament. Una bona part de la culpa la té la família que ha delegat tota l'educació dels fills a l'escola, no assumint cap tipus de responsabilitat.
Les persones que vivim en famílies amb adolescents, hem de tenir molt clar que el futur dels nostres fills no depèn exclusivament de l'escola, sinó que els pares hi tenim un paper a jugar molt important. Valors com el respecte, la responsabilitat, la solidaritat, el sacrifici, l'esforç, el saber conviure... els han de viure a casa perquè es practiquin a fora. L'exemple de vida que els podem brindar, és una bona base per al seu futur. La coherència entre el que prediquem i el que practiquem és imprescindible perquè els fills ens creguin i ho puguin valorar.
Hem d'exigir als nostres governants una millora del sistema educatiu, que dediqui esforços per evitar el fracàs escolar i l'abandonament dels estudis. Cal una bona formació dels mestres i professors, i recursos perquè puguin exercir la seva professió. Al mateix temps, però, hem de contribuir en la formació dels nostres adolescents des del nostre àmbit, perquè sàpiguen discernir entre el què és cultura i bons hàbits de la porqueria propagandista i mediocre que podem trobar a molts llocs del nostre món. També a casa.
Si no ens hi fem tots plegats, potser arribarà el dia en què fins i tot Malta ens superarà. Llavors estarem tan malament com ara, però passarem la vergonya de ser el pitjor país d'Europa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada