INDEPENDÈNCIA

Aquest ha estat el crit unànime de la manifestació d'aquesta tarda a Barcelona, agradi més o menys als diferents partits polítics, des de CIU (sobretot la pota d'Unió) fins a C's. Això ho pot corroborà qui hi ha assistit i és sincer. Molts bots per no ser espanyol i fins i tot alguna asseguda a terra. Ha estat una festa reivindicativa, familiar i sincera. Pocs comentaris despectius, i una mesurada xiulada davant la caserna de la policia a Via Laietana.

Ara tothom farà els seus comentaris, i des d'Espanya, i els seus amics de Catalunya, s'han afanyat a desvirtuar l'èxit de la manifestació, tant amb el nombre de participants com en el lema i crits de la manifestació. Però no us preocupeu. És la por de qui perd que li fa fer aquest paper. Nosaltres hi hem estat i en som testimonis. El que puguin dir els espanyols, no ens ha de preocupar.

Em preocupa molt més saber què farà el govern de la Generalitat a partir de demà. Quina posició tindrà i com haurà viscut la manifestació d'avui. El poble s'ha manifestat (evidentment, una part dels catalans). Ara el govern ha de decidir què fa. Si ens decep haurà de convocar noves eleccions i presentar les cartes que vol jugar.

També em preocupa el PSC. El partit i els seus militants i simpatitzants són molt importants per Catalunya. No es poden autoexcloure ni els que avui s'han manifestat poden ignorar-los. El país, sigui independent o federat l'hem de construir tots junts. Fins i tot hauríem d'intentar incorporar els amics del PP (no serà fàcil). La societat és diversa i tothom hi té cabuda, sempre i quan ens respectem. Atenció, però. Respectar no és sinònim d'abaixar el cap sistemàticament. Les reivindicacions poden ser totalment respectuoses. Negar-les és un atemptat a la democràcia.

Seguirem amb atenció els nostres polítics i no els perdonarem que ens continuïn ignorant. Senyor Duran i Lleida, suposo que heu participat a la manifestació. No us he pogut veure. Hi havia massa gent. No em negareu, però, que el crit unànime era "Independència". No em sortiu per peteneres! Senyor Navarro, suposo que haureu vist algun reportatge de la manifestació. Si no ho heu fet, us ho recomano. Després em direu què cridava la gent. No feu el sord. Catalunya us necessita.