Després del darrer Congrés del PSC pocs vàrem entendre què havia passat. Les diferents candidatures, antagòniques, es varen posar d'acord i la guanyadora va incorporar els seus adversaris a l'executiva, i els que representava que s'anava a substituir (Iceta, Nadal...) els varen canviar de cadira, però s'hi varen quedar.
Com no podia ser d'una altra manera, les opinions no s'han fet esperar i tothom hi ha dit la seva. Els sobiranistes hi veuen un triomf del PSOE davant un PSC afeblit i moribund, i animen aquests a separar-se i fer vida pròpia o incorporar-se en altres formacions catalanistes.
Hi ha uns comentaris, equivocats al meu entendre, que auguren una derrota absoluta dels socialistes en les properes eleccions. Penso que s'equivoquen perquè precisament els socialistes catalanes necessitaven definir-se i presentar-se com una opció clara de govern. La seva inconcreció els va fer perdre. No eren ben vistos ni pels votants catalanistes d'esquerra, ni tampoc pels espanyolistes d'esquerra. Els primers es decantaven per uns partits catalanistes i els segons per un partit clarament espanyolista, com pot ser el PP.
Amb els canvis d'avui es pot entendre cap on vol anar el partit i quins electors vol retenir i a ser possible recuperar. No es pot sacrificar la ideologia d'esquerres en benefici d'una dreta radical del PP. L'altra cosa serà comprovar els moviments que fan les persones catalanistes del partit socialista. Si es queden formant un únic corrent intern, o bé deixen el partit per provar més sort en altres bandes.
Siguin quins siguin els camins a recórrer, els independentistes s'equivocaran si no els tenen en compte a tots. El país serà independent només si hi ha una complicitat de totes les forces. És cert que unes hauran de fer més recorregut que d'altres, però ignorar-les seria un fracàs rotund per al futur del nostre poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada