Ja sé que n'he parlat més d'un dia, però la sentència del TSJC no és cap broma i la repercussió pot ser molt negativa. Estaríem parlant de legalitat i legitimitat, però això seria repetir-me. Insistiré en la validesa de l'opinió d'unes persones exercint de magistrats del Tribunal.
Si ens cansem d'escoltar que la sobirania emana del poble, com es pot entendre que s'il·legalitzi una pràctica democràtica de trenta anys d'història, amb uns resultats que són elogiats per positius. I la sentència és d'un Tribunal presidit per una persona que no sap què ha sentenciat. Les primeres declaracions varen ser que tots plegats ens havíem precipitat, perquè l'aplicació es reduïa a les famílies que havien presentat les al·legacions. Li varen haver de fer veure que no havia llegit bé el text, ja que l'abast era general.
Quina confiança us mereix aquest president del Tribunal? A mi... una desconfiança total i, sobretot, una manca de legitimitat. Una mica com ens passa amb l'actual govern espanyol, i amb les perspectives per a després del 20N. Europa ens pressiona, nosaltres estem amb aigua fins al coll, i ens entretenim a desfer allò que ha funcionat, mentre continuem construint línies de l'AVE deficitàries i aeroports sense passatgers.
Hi ha algú que hi pugui posar una mica d'ordre? De qui ens podem refiar? En algun dels diaris que he llegit parlaven dels 99 anys del naufragi del Titànic, i en un altre apartat repetien les paraules del president Mas "la recuperació econòmica començarà el 2013, si abans no peta tot". No voldria comparar el país amb el Titànic, però tot plegat no pinta massa bé. A veure si ens podem centrar en allò important, i deixen de tocar-nos allò que no sona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada