La Festa de l'Onze de setembre ha esdevingut una diada institucional que la majoria de catalans aprofita com a festa laboral i, si encara fa bon temps, anar a fer una de les darreres remullades de la temporada. Enguany, que coincideix en diumenge, ens perdem aquells possibles ponts que ens animen els darrers dies de l'estiu. No dubto que hi hagi persones que visquin la Diada com un recordatori del que ens varen prendre. M'ho imagino una mica com la sensació que, de petits, ens feia la poma d'Adam, que ens va fer perdre el Paradís.
Si alguna vegada ens ha vingut el cap la qüestió de què passaria si el nostre ajuntament i institucions no avalessin els actes oficials de l'Onze de setembre, avui tindríem la resposta en l'exemple de Badalona, després que l'alcalde popular García Albiol decidís suspendre els actes oficials. La resposta ha vingut dels partits polítics de l'oposició, però també de la societat civil. De persones que acostumen a participar en aquests actes, però segur que també de ciutadans que donen per fet que s'organitzen els actes, però no hi participen. En el moment, però, que es suspenen, se senten igualment ferits i els exigeixen.
Què vol dir tot això? Probablement que som passius i esperem que els altres organitzin els actes i, en certa manera, que ens organitzin. Només reaccionem quan ens ataquen o ens ignoren, però d'aquesta manera és difícil construir una societat autèntica i viva, i encara menys si la volem independent.
La crisi econòmica que estem patint pot arribar a ser un punt d'inflexió. Venim d'una època de vaques grasses en què la classe mitjana vivia per defensar el seu patrimoni i acumular riquesa, inconscient de les possibilitats per aguantar aquest ritme de vida, per caure en una època de restriccions, de reducció o fins i tot supressió de les fonts d'ingressos, que ens obliga a tocar de peus a terra i valorar la situació actual i analitzar el camí a seguir per avançar cap al futur. Potser aquest desvetllament ens farà més sensibles i compromesos, per aconseguir la Catalunya que anhelem. Diuen que en les dificultats ens curtim. Potser també serem més valents per defensar la nostra nació, sense necessitat que les institucions ens ho posin fàcil. Hem de sortir de l'ou i aprendre a caminar sols, sense por a equivocar-nos, sempre i quan hi hagi voluntat de superació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada