La nostra fe ens ha portat a Sant Fe del Montseny. Ho havíem programat a primers de mes i ningú calculava que seria un dissabte plujós. Sobretot després d'un parell de mesos sense ploure. Però avui el dia s'ha llevat tapat i abans d'entrar al cotxe hem rebut una trucada: Hi anem? no podrem caminar!
Hem decidit que hi anàvem, i intentaríem fer la passejada programada. A mesura que ens anàvem apropant a Santa Fe, la pluja s'intensificava, però la moral continuava molt alta. Hem fet temps, a dins dels cotxes, perquè s'obrís el centre d'informació del Montseny. Hem deixat que anés plovent mentre observàvem el documental de les quatre estacions al Montseny, i hem esmorzat. No podia ser que essent allà dalt, no poguéssim pujar a l'empedrat de Murou. Teníem raó, el temps ha millorat i hem començat a caminar.
S'ha de dir que el pantà de Sant Fe està molt avall. Una prova de que l'estiu ha estat molt sec. Si la tardor guanya en pluviositat, potser recuperarà el nivell. Ja sé que en Ramon diu pestes del faig, perquè segons ell fa malbé el sotabosc, però a mi les fagedes m'encanten. Suposo que hi té molta culpa les meves estades a Cantonigròs. No sóc un home de pins. Porteu-me faig, roure, alzina...
L'empedrat, el turó i l'esquei de Murou ens han regalat la seva bellesa, i ens han ofert una perspectiva extraordinària del nostre país més màgic. No és estrany que siguem l'enveja de molts forasters quan vénen a conèixer-nos.
Arribant a l'hostal de Santa Fe, la meva cama dreta ha protestat. Ha recordat que la setmana passada, alguna cosa fa petar. Caldrà estar amatent per com evoluciona. No voldria pensar que m'he trencat (això ho deixo als futbolistes).
Havent dinat hem anat a visitar la taula dels tres bisbes, a Sant Marçal. Per cert, el meu record de Sant Marçal no té res a veure amb la realitat d'avui. Allà hi havíem dormit, abans de pujar les Agudes pels castellets. Dormíem en sacs de dormir. No tenia ni idea del canvi. Estic parlant de fa molts anys.
Una jornada molt agradable, que no ens imaginàvem quan ens hem llevat. El Montseny és un regal que no podem rebutjar. Espero no trigar tant temps la propera vegada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada