Què tem el govern espanyol?

De què té por Espanya? què tem el govern espanyol? tan perillosa és la pluralitat lingüística? Em sembla que tot el que fa olor a llibertat, resulta perillós per als espanyols més rancis. Ahir el senyor Rubalcaba defensava la política d'immersió lingüística, amb una intenció clara de distanciar-se del PP, i avui el seu govern presenta un recurs al Tribunal Constitucional contra la llei de l'aranès. No és estrany que molta gent situï els dos partits al mateix sac. Hi ha suficients evidències.

Qui ens defensarà de tanta opressió espanyolista? Els partits catalans van clavant cops de colze per anar-se situant i ser capaços d'explicar-nos què són, què pensen i què faran a partir d'ara. Mentre el PSC té aturada la seva reestructuració per a després de les eleccions generals, ERC va designar, aquest cap de setmana, la seva cúpula dirigent, i ho va fer sense sorpreses.

Per primera vegada després de molt de temps, el relleu a ERC es fa amb una certa calma i consens. Dic una certa calma perquè Ridao no ho tenia tan clar, i Puigcercós, en el fons, s'ha vist obligat a plegar. El nou líder és una persona mediàtica, que ha pujat, dins el partit, com l'escuma. Alcalde, eurodiputat i ara president d'ERC, un acaparar càrrecs que no sé si és bo o bé dóna la impressió que no hi ha prou gent qualificada entre la militància.

Sigui com sigui, el paper d'ERC serà redefinir els seus objectius i ser capaços de plasmar-ho en actuacions. Hem sentit molts escarafalls contra el tripartit, i les persones que han sortit escollides en són uns clars exemples. Caldrà veure, però, si ERC vol ser partit de govern, o quedar-se a l'oposició, on és molt fàcil criticar i sentir-se independentista. De moment SI i Reagrupament estan estudiant anar junts a Madrid, conformant un bloc independentista. No podem oblidar que tant l'un com l'altre varen sortir d'ERC quan aquests eren al govern. Voldrà dir que només podem esperar una ERC a l'oposició? Veurem un pacte CIU-ERC?

No és la primera vegada que ho escric i és obligat reconèixer el sacrifici que els antics dirigents d'ERC varen fer en entrar a governar. Una decisió que passa factura, però és la manera de fer avançar el país. La primera prova de foc serà el 20N, tot i que un mal resultat no es podrà considerar un fracàs, perquè el temps de rodatge de la nova direcció és massa breu. Uns bons resultats, però, podrien engrescar un bon grapat d'indecisos, que ja està fart dels atacs centralistes.