L'ase dels cops

Ja fa temps que Catalunya s'ha convertit en l'ase dels cops, algú ens diria que des de 1714, però si ens referim a la nostra època, recordarem una colla de personatges que s'han encarregat de repartir llenya dia si, dia també. Ara em ve a la memòria una figura tan singular com la del defensor del poble, que ha tingut una bona successora, si és que s'hi acaba quedant.

Ahir sortia amb estirabots el governador del Banc d'Espanya, el senyor Miguel Angel Fernández Ordóñez, carregant totes les tintes contra autonomies i ajuntaments, però deixant ben clara la seva referència especial de Catalunya. Tothom s'hi atreveix i nosaltres només fem que donar pistes perquè els sigui més fàcil. La nostra desunió els dóna ales i, mentre nosaltres ens barallem per veure qui és més independentista, ells van trobant excuses per deixar-nos com un drap brut. I el ressò és internacional.

Resulta que no tan sols ens retalla competències el Tribunal Constitucional, sinó que ara el governador considera que en tenim de més i que cal modificar el que sigui per restringir-les. No tan sols no ens deixa marxar de casa, sinó que ens treu la majoria d'edat.

Com no podia ser d'una altra manera, immediatament han sortit veus criticant el seu discurs, recordant-li que el dèficit que cal reduir es refereix a l'Estat que és qui més deute arrossega, i que les administracions locals ja estan prou marejades i ofegades, com perquè se les continuï considerant culpables de la crisi econòmica que pateix el nostre país.

Tot plegat una prova més del centralisme regnant a l'Espanya econòmica i social, sigui socialista o conservadora; una prova més de les dificultats en què ens podem trobar si planegem cap projecte sobiranista, quan el model autonòmic encara no s'ha paït, ni es veu bé.

Davant d'actituds com la del governador del Banc d'Espanya convé que les persones que tenen arguments i força mediàtica i política, surtin a defensar la veritat que tant volen amagar-nos, i a dir les coses pel seu nom. Convé que surtin sobiranistes, però també federalistes, perquè una i altra forma d'organitzar-nos políticament, està molt lluny del desig de l'Espanya centralista que hores d'ara té el timó de la nau.