Continuant amb la sèrie sobre els partits polítics que es presentaran a les eleccions autonòmiques del mes de novembre, voldria parlar d’ICV que des de fa unes quantes eleccions és el cinquè en nombre de parlamentaris, lluitant sempre per poder avançar una posició i situar-se per davant del PP.
El discurs d’ICV no passa pels millors moments i d’alguna manera sembla que ha tocat sostre. Ara, amb la presència de dues noves formacions polítiques, amb un discurs independentista, podria ser que encara li restessin alguns vots. Per altra banda, però, hi ha la possibilitat que n’hi arribin de persones desencantades del PSC i que desitgin una opció d'esquerres.
L'experiència al govern de la Generalitat no sabem si els passarà factura, ja que la imatge que han donat els seus consellers no ha estat massa triomfant, recollint algunes carbasses que, com a mínim, han estat molt comentades, de les quals se'ls ha demanat responsabilitat.
Parlar d'un partit que ha estat sempre a l'oposició, o no ha estat, com és el cas dels partits polítics comentats fins ara, no és el mateix que fer-ho d'un partit que ha tingut responsabilitats de govern. Qui té l'obligació de prendre decisions sap que té moltes possibilitats de fallar i per tant ser criticat. De fet, governar és motiu de crítica, perquè sempre hi ha qui pensa diferent, perquè sempre que decideixes estàs rebutjant alternatives.
ICV ha estat, als ulls de molts, el soci petit a qui se li ha fet el llit; el soci que li ha tocat ballar amb la més lletja, i això sumat a l'incertesa en què s'ha bellugat el govern d'entesa, li posa les coses molt difícils. Seria bo, però, analitzar el partit sense pensar en les eleccions que s'acosten, sense que actués pressionat pel moment que vivim i per la necessitat de no fer cap mal paper el dia 28 de novembre.
ICV cobreix un espai concret on no hi arriben altres partits, la qual cosa seria positiu si no fos que l'espai és petit i en aquests moments no sembla que es pugui eixamplar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada