El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha suspès cautelarment el Reglament d'ús del català de l'Ajuntament de Barcelona, a l'espera de la resolució del recurs presentat pel grup municipal del PP, preocupat per la discriminació del castellà. És evident que costa d'entendre que la preocupació sigui pel castellà i no pel català. Donant una volta per Barcelona t'adones que cada vegada és més difícil sentir parlar en català, i ja no dic res sobre parlar-lo bé, i encara menys escriure'l.
Si les administracions no procuren pel català, qui ho farà? Com es pot regular l'ús del català, que està en inferioritat, perquè ningú ens acusi de discriminar el castellà. Jo el discrimino totalment i conscientment, perquè encara pateixo discriminacions per parlar i sentir en català. Entenc que tothom ha de parlar amb la llengua que vulgui, i m'agradaria que no ens quedéssim només amb aquestes dues llengües, però si no discriminem en positiu el català, la nostra llengua morirà ofegada.
Hi ha sentit comú en les lleis i en la seva aplicació? Hi ha possibilitat legal d'afavorir a uns, quan hi ha consciència que són els perdedors? De fet la Justícia la representen amb una dona amb els ulls tapats...
Tot plegat explica perquè el català no necessita dictadors, ja que en democràcia tampoc ens en sortim. Resulta que preferim torturar una llengua i, si podem, anihilar-la, abans de valorar la riquesa de parlar-ne més d'una. Perquè és fals que el PP actuï en defensa del castellà, sinó que actua en contra del català, perquè voldria que tothom parlés castellà i fóssim iguals els del nord i els del sud. La uniformitat que tant els agrada és la grisor del seu programa de gestió pública. No ens deixen cap més opció que desestimar-los com a opció política i descartar-los com elegibles per a un Parlament dels catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada