Aquests dies podem llegir diferents informacions i també opinions sobre la visita que el Papa farà a Barcelona, en què es consagrarà la Sagrada Família. Com sempre que es parla de temes religiosos, hi ha qui ho aprofita per desbarrar contra l'Església i tot el que l'envolta, així com d'altres que es deixen portar per la passió, a vegades irracional.
Seria bo que fóssim capaços d'analitzar la seva visita a partir de la raó i féssim l'esforç d'entendre el que significa per a molts creients, encara que a nosaltres no ens aporti res. La màxima autoritat dels catòlics en un país que, malgrat ser aconfessional, està arrelat en un passat catòlic cent per cent, no passa inadvertit i és lògic que els preparatius siguin complexes. No es pot oblidar que al mateix temps el Papa és cap d'estat i això comporta tot un protocol especial.
Les opinions que tots podem exposar no tenen la mateixa repercussió si som persones sense responsabilitat política ni representativitat institucional, que si l'exercim. És per això que les declaracions del tinent d'alcalde d'ICV a l'Ajuntament de Barcelona, el senyor Gomà, o les que ha fet el secretari per a la Immigració, el senyor Amorós, d'ERC, no han estat oportunes. En això dono la raó al senyor Josep Antoni Duran.
Podem ser crítics quan som respectuosos. Quan parlem de l'Església catòlica els més crítics són els que des de dins, i amb el respecte que es mereixen tots els creients, intenten renovar-la, traient força a l'estructura i ressaltant les persones, la base de l'Església.
No seré a Barcelona a rebre el Papa, però no em fa cap nosa que vingui, ni que se li faci una rebuda. Em preocupa la salut de l'Església i l'actual Papa, al meu entendre, no és la persona més idònia per guarir-la. Això no treu, però que els creients de Barcelona i rodalia el puguin anar a saludar, i acompanyar-lo en un moment important del protocol religiós, com és la consagració de la nova basílica.
Veureu que la majoria de les informacions que els diaris donaran seran sobre temes menors al voltant de la visita, convertint-los en estrelles dels diaris i noticiaris. Avui mateix es parlava del temps que el Papa utilitzaria el català o el castellà i podies llegir opinions de top tipus. De fet els catalans tenim una obsessió sobre la llengua, que té la seva explicació, però que hem de saber reconèixer. Una obsessió malaltissa, que jo no n'estic al marge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada