Aquest matí ha tingut lloc una flashmob en commemoració del dia internacional de la dansa (29 d'abril). El mercat municipal s'ha sorprès amb l'entrada de molts joves i no tan joves, i la representació de la flashmob que després s'ha repetit a la placeta de l'Església, amb una gran concurrència d'observadors, i a la Riera.
Us confesso que m'he emocionat i m'he adonat que la meva sensibilitat davant d'actes com aquest continua viva i sortosament la vida, amb totes les seves vicissituds, no m'ha afectat ni provocat indiferència. Un gest com aquest és capaç de trasbalsar per uns moments la rutina i no deixar indiferents a les persones que convivim en una societat cada vegada més distant.
S'ha de felicitar la Mercè Freixas i la gent de l'Estudi de dansa Sinera per aquesta iniciativa que ha comportat un treball de vàries setmanes i la concurrència d'avui, en un acte amable dels que no n'anem sobrats. La Mercè és una persona molt vital, que necessita remoure i fer bullir l'olla de la dansa i la gent que s'hi troba implicada. Com si no hi fos, les persones convocades, de totes les edats, han actuat tal com ella havia pensat i ensenyat, i els ha fet, i ens ha fet feliços una estona.
Sempre he comentat que inventar, crear o promoure no és tan difícil com liderar la continuïtat de les coses. Malauradament hi ha molts "farts de llop" i poca constància, no només en la vida professional o política, sinó també en la social i cultural. L'exemple de la Mercè és una bona mostra del treball ben fet, de la fe en el treball i la persistència. Des d'aquí, doncs, la meva felicitació a la Mercè i a tota la seva gent, a qui encoratjo a continuar treballant i assolint reconeixements com el d'avui al matí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada