La cerca i captura del vot és total legítima encara que a vegades ens faci riure. Si el sistema democràtic en què ens basem és el sistema representatiu amb unes eleccions cada quatre anys, és lògic que els partits polítics, aspirants a governar, s'esforcin per guanyar simpaties i decantar el vot de quanta més gent possible.
La legitimitat no deixa que segons quines actuacions ratllin la ridiculesa i en algun cas fins i tot la contradicció. Que el senyor Artur Mas dediqui una part del seu temps per anar a la cargolada de Lleida, no estranyarà ningú, però que assisteixi a la Féria del Rocio, ja és una mica més xocant, no tant per la festa en si mateixa, sinó pel fet que la resta de dies de l'any s'hi està d'esquena.
L'exemple del senyor Mas és exportable a qualsevol dels altres càrrecs polítics i elegibles, perquè la situació contradictòria no és exclusiva. Què passa en un estat laic com el nostre, quan arriba una festa major i el Consistori acudeix a la celebració eucarística. Algú em podrà dir que és un signe de respecte i tradició cap a la comunitat, però acceptant l'excusa, què me'n dieu de l'assistència a les anomenades processons laiques de Setmana Santa? També és una mostra de respecte o bé una manera de guanyar vots de cara a les eleccions? I la diada de Sant Jordi, repartint globus, roses, pins o tomaqueres?
Si bé és cert que els partits polítics, i els seus dirigents, tenen dret a assistir a qualsevol esdeveniment cultural i social, no deixa de cridar l'atenció quan aquesta participació resulta desencaixada i molt allunyada del que passa durant la resta de l'any. En tot cas la ciutadania és intel·ligent i no es deixa portar per una al·lucinació, sinó per la feina constant de durant l'any, i en aquests moments la majoria estan suspesos. Veurem en què acaba tot això abans de sis mesos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada