A la vigília de la festa del treball hem conegut les xifres d'atur. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha confirmat que s'havia superat la xifra del 20% d'atur, uns 4,6 milions d'aturats, que és un xifra rècord. Tenim doncs que una de cada cinc persones en edat de treball està a l'atur, i una dada molt significativa: el nombre de famílies en què tots els seus membres estan a l'atur és d'1,3 milions.
El pitjor de tot plegat és que no hi ha cap evidència que la tendència es capgiri i, encara que el govern de Madrid declari que estem recuperant-nos, no ho tenim gens clar i volem proves.
No estem parlant de feina fixa, de feina duradora, sinó simplement de feina. Si no hi ha ingressos, no hi ha esperança ni futur.
La xerrada d'aquest mes, al grup de Debat i Tertúlia, l'hem titulat "la pobresa en temps de crisi", pensant que no és la mateixa pobresa ni els afectats són els mateixos que quan les vaques són grasses. No estem parlant dels pobres de tota la vida que, malauradament ja s'han acostumat a demanar i rebre, sinó d'uns altres pobres que mai haurien imaginat que podien acabar d'aquesta manera.
Parlarem de pobresa a casa nostra perquè deixem d'imaginar-nos que els pobres viuen en una altra ciutat, lluny de casa nostra, i ens adonem que a la cantonada hi ha una família que pateix per poder arribar a finals de mes; per poder pagar el lloguer de la casa, el menjador escolar dels fills i suficients productes per alimentar-se.
La crisi que patim no ha minvat i les conseqüències encara ens afecten i hi ha moltes persones a l'atur que no tenen gens clar el seu futur. Amb aquest panorama ens trobem amb una nova festa del treball. Desconec la capacitat de mobilització dels sindicats, però hi haurà gent que desitjarà veure una espurna de salvació. Ens cal un govern amb les idees clares, i uns sindicats forts, i una estratègia conjunta per sortir el més aviat possible i de la millor manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada