El Marroc expulsa un centenar de cristians acusats de proselitisme. La religió oficial del Marroc és l'Islam, que la practica el 99% de la població, però el culte a altres religions és permès, i la cristiana hi té alguna església, com a Marràqueix on hi vàrem anar a celebrar la missa del gall el desembre de 2008. Va ser una gran experiència.
L'ordre d'expulsió es justifica no pas per practicar el cristianisme, sinó per voler convertir musulmans. S'ha de dir que l'1% que no practica l'Islam són bàsicament estrangers. Arran d'aquesta notícia ja han aparegut escrits xenòfobs, sense que això vulgui dir que el cristianisme tingui molts defensors a casa, però qualsevol ocasió és bona per fer-hi llenya.
Al nostre país ens hauríem de posar al lloc dels no cristians per analitzar com està tot muntat. És cert que no és comparable i d'entrada el nostre estat es defineix laic, cosa que no treu que no hi hagi elements d'arrel cristiana que tenen una bona influència en la política estatal.
Ja sé que em repeteixo molt, però m'agrada recordar la sensació que vaig tenir la nit de Nadal a Marràqueix. Em venien a la memòria aquelles pel·lícules situades en terres estrangeres i presència de colònies occidentals. Aquella nit semblava que ens trobéssim acompanyats per tots els occidentals residents a la ciutat per celebrar la festa. Donava la impressió que es retrobaven i estaven contents de coincidir a la festa i poder parlar de com els anava tot, lluny de casa seva, del seu país. Va ser una missa molt participada, amb càntics destacats.
No sé si hi ha occidentals que estiguin allà per convertir musulmans al cristianisme. Se'm fa difícil de creure-ho. En tot cas les comunitats religioses poden engrescar amb el seu exemple, però d'aquí a fer de missioners com ens havien ensenyat de petits, hi ha bon tros.
M'hauria agradat haver pogut parlar amb algun dels assistents a la missa i residents al Marroc, perquè m'haguessin explicat com ho vivien, com es sentien. Aquí a casa, ja m'han explicat com se senten els marroquins, que han arribat de manera diferent a com deuen haver arribat els occidentals al Marroc, amb condicions econòmiques molt diferents.
La religió no hauria de ser motiu de polèmica i ningú hauria de voler canviar ningú de la seva creença, de la seva pràctica religiosa. Encara som lluny d'aconseguir-ho, i no serà fàcil mentre la religió condicioni la política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada