La importància de l’associacionisme

Els esforços que realitzen un grapat d’arenyencs per tirar endavant associacions sense ànim de lucre, per uns objectius culturals, socials i de lleure, es veu poc corresposta per la gran majoria. No estem vivint el millor temps de l’associacionisme, i tret d’unes poques excepcions, la majoria de les entitats subsisteixen per inèrcia, i per la tenacitat dels seus creadors i impulsors. La competència de la passivitat televisiva, amb uns programes cada vegada més grollers i desinhibidors, fa difícil la supervivència d’unes entitats que demanen participació, acció i idees.

Malgrat pugui semblar que estem organitzats i que formem part del món associatiu, en el fons, la nostra societat té una mirada molt individualista. La té des del punt de vista de civisme, i també la té a l’hora del treball en comú. Per altra banda, les associacions actuen de manera aïllada, sense massa connexió entre les entitats, i per tant no és ben exacte quan parlem de xarxa, perquè hi fa falta aquest interrelació que és la base per un sentiment de col·lectivitat.

No voldria pecar de pessimisme ni desanimar els que encara confien en els resultats i efectivitat del moviment associatiu, però fora bo que analitzéssim quina és la nostra actitud personal en la vida social. Si volem que la nostra vila tingui vida, no ho podem deixar a les mans dels altres, sinó que caldrà el nostre compromís.

A la vila tenim una bona representació d’entitats esportives, que mobilitzen molts nois i noies i complementen la seva educació. La formació que reben es basa en el treball d’equip, la disciplina, la concentració i la motivació, al marge dels èxits esportius que puguin assolir. També comptem amb entitats solidàries, que tenen com a punt de mira la col·laboració i suport a persones i col·lectius que estan en situacions de pobresa i subdesenvolupament, a casa i altres països.

Arenys de Mar, amb gran tradició cultural, també gaudeix de diferents propostes, algunes de molt específiques i d’altres de més ampli abast. Comptem amb entitats amb una llarga història, com ara l’Ateneu Arenyenc, que enguany celebra els seus 125 anys, i associacions amb molta presència, activitat i participació, com pot ser l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran.

El moviment veïnal és el que en aquests moments va més coix, i mereix ser tractat i potenciat per la seva incidència en la integració de totes les persones, siguin quines siguin les seves aficions i valors, sigui quina sigui la seva procedència, cultura i història.

Sense voler repetir la història, en què el moviment veïnal va jugar el paper dels partits polítics, quan aquests estaven prohibits, cal situar-lo al lloc que li correspon avui, d’implicació a la vida social de la vila, de seguiment de l’actuació de govern en el territori, i de participació en un model de democràcia cada vegada més participatiu.

Iniciatives com la creació de la coordinadora d’entitats, han d’afavorir aquesta necessària col·laboració entre les entitats i construir el teixit associatiu que tantes vegades anomenem.

Els grups veïnals, siguin associacions o comunitats de propietaris, han de tornar a aflorar, no només per reivindicar els propis interessos, sinó per ajudar a construir la vila que tots volem. Calen unes associacions dinàmiques, amb gent que tingui ganes d’implicar-se i treballar per a la col·lectivitat.

L’administració, per la seva banda, ha de potenciar les associacions veïnals, facilitant la seva tasca, la seva infraestructura i els seus recursos, perquè esdevinguin interlocutores del dia a dia per als temes que ens afecten a tots. Aquesta és la voluntat del govern municipal, i estic convençut que també de la resta de grups municipals, integrats per persones que han optat a dedicar una part important del seu temps lliure, per treballar per a la vila, per resoldre els problemes existents, per millorar la condició de vida de tots els arenyencs i arenyenques.

Seria desitjable que cadascú de nosaltres, segons les nostres possibilitats, assumíssim una actitud solidària i voluntària, per aparcar la comoditat i l’individualisme, i ens engresquéssim a participar en les associacions veïnals que existeixen, o crear-ne de noves on no n’hi ha, amb la voluntat de fer pinya amb els veïns, atraient els que viuen sols, desconnectats de la vida pública i social, i no limitar-ho únicament a festes, sense que això vulgui dir menystenir-les.

Els grans projectes de la comunitat depenen de tots plegats i hem de poder-hi dir la nostra, però això passa per un treball constant, de diàleg, d’aportació d’idees i contrastació, de renúncies i discussió, de formació i informació, i la millor manera, encara que no única, és a partir de les organitzacions de vilatans, estiguin reglamentades com els Consells Municipals, o bé registrades, com són les Associacions sense ànim de lucre. Tot plegat és una invitació a participar de la vida municipal, com a garantia del futur de la nostra vila.

Aquest article ha estat publicat a l'Ametlla d'Arenys de Mar, del mes de març