Aquest matí, a la sala Josep Maria Arnau del centre cultural del Calisay, a Arenys de Mar, ha tingut lloc la presentació del Campus Cesc Fàbregas que es farà a la nostra població, del 24 de juny a l'1 de juliol. Una primera edició que té voluntat de continuïtat.
Com tothom ha dit, la sala s'ha fet petita i ningú recordava haver vist abans tantes càmeres de televisions, d'arreu, a l'espai del Calisay. L'estrella era en Cesc que, gràcies a estar de baixa per lesió, ha pogut participar en aquest acte de presentació.
El president del Club de Fútbol Arenys de Mar, exalcalde de la vila, ha iniciat els parlaments i érem molts els que esperaven el pitjor. En "Nacho" ens té acostumats a llargs discursos que resulten complicats d'entendre; ell ho sap. Avui, però, ha estat moderat i entenedor, la qual cosa li hem agraït.
L'alcalde, en Ramon Vinyes, ha agraït la iniciativa i s'ha mostrat satisfet de poder comptar amb un Campus que doni renom a la nostra vila, per la repercussió mediàtica que hi haurà des d'avui mateix. Ens ha recordat que malgrat molts ho desconeixem, Arenys també té un passat amb noms propis en el camp esportiu.
El pare d'en Cesc, en Francesc, ha estat qui ha explicat pròpiament el funcionament del Campus, i us haig de confessar que m'he emocionat quan ens ha comentat que havien pensat amb els nois de la Residència "Mar i Cel", que podran participar en el Campus gràcies a les aportacions dels espònsors. M'ha emocionat perquè sempre que parlen de nois i noies que viuen situacions difícils, de manera injusta, el meu cor s'encongeix, i quan veig que es pensa amb ells i se'ls fa feliços, encara que sigui per uns dies, unes setmanes, em venen ganes de plorar, primer per la ràbia que hi pugui ver xicots i xicotes amb una vida tan difícil, i en segon lloc per constatar que hi ha persones bones que no només pensen en elles mateixes.
En Cesc ha clos el primer acte de la jornada, amb unes paraules improvisades d'agraïment, i un recordatori sobre la importància dels valors, molt per sobre de la qualitat esportiva i professional; unes paraules pròpies d'una persona adulta, i molt ben rebudes quan qui les articula és un jove d'uns 22 anys.
Després, a la roda de premsa, que no hi he assistit per poder anar a veure el meu fill, en el partit de futbol que l'enfrontava amb el Pineda, sembla ser que li han demanat sobre la possibilitat que el fitxés el Barça. Sempre he pensat, i avui ho he dit a la persona que tenia al meu costat, que la gran sort d'en Cesc és el fet d'haver anat a jugar a l'Arsenal. A casa ho hauria tingut molt més difícil.
Per uns moments Arenys de Mar ha estat el centre d'atenció de moltes mirades, però el treball d'en Cesc ha estat llarg i les hores de dedicació i entrenament són moltes. L'èxit no és de qui el demana, sinó de qui el busca, treballa i lluita.
L'Ignasi Moreno ho deia al final del seu discurs, i aquesta és la imatge que tenim d'en Cesc, quan remarquen la seva qualitat humana, que desitgem que conservi al llarg de la seva carrera professional, i la seva vida.
Com tothom ha dit, la sala s'ha fet petita i ningú recordava haver vist abans tantes càmeres de televisions, d'arreu, a l'espai del Calisay. L'estrella era en Cesc que, gràcies a estar de baixa per lesió, ha pogut participar en aquest acte de presentació.
El president del Club de Fútbol Arenys de Mar, exalcalde de la vila, ha iniciat els parlaments i érem molts els que esperaven el pitjor. En "Nacho" ens té acostumats a llargs discursos que resulten complicats d'entendre; ell ho sap. Avui, però, ha estat moderat i entenedor, la qual cosa li hem agraït.
L'alcalde, en Ramon Vinyes, ha agraït la iniciativa i s'ha mostrat satisfet de poder comptar amb un Campus que doni renom a la nostra vila, per la repercussió mediàtica que hi haurà des d'avui mateix. Ens ha recordat que malgrat molts ho desconeixem, Arenys també té un passat amb noms propis en el camp esportiu.
El pare d'en Cesc, en Francesc, ha estat qui ha explicat pròpiament el funcionament del Campus, i us haig de confessar que m'he emocionat quan ens ha comentat que havien pensat amb els nois de la Residència "Mar i Cel", que podran participar en el Campus gràcies a les aportacions dels espònsors. M'ha emocionat perquè sempre que parlen de nois i noies que viuen situacions difícils, de manera injusta, el meu cor s'encongeix, i quan veig que es pensa amb ells i se'ls fa feliços, encara que sigui per uns dies, unes setmanes, em venen ganes de plorar, primer per la ràbia que hi pugui ver xicots i xicotes amb una vida tan difícil, i en segon lloc per constatar que hi ha persones bones que no només pensen en elles mateixes.
En Cesc ha clos el primer acte de la jornada, amb unes paraules improvisades d'agraïment, i un recordatori sobre la importància dels valors, molt per sobre de la qualitat esportiva i professional; unes paraules pròpies d'una persona adulta, i molt ben rebudes quan qui les articula és un jove d'uns 22 anys.
Després, a la roda de premsa, que no hi he assistit per poder anar a veure el meu fill, en el partit de futbol que l'enfrontava amb el Pineda, sembla ser que li han demanat sobre la possibilitat que el fitxés el Barça. Sempre he pensat, i avui ho he dit a la persona que tenia al meu costat, que la gran sort d'en Cesc és el fet d'haver anat a jugar a l'Arsenal. A casa ho hauria tingut molt més difícil.
Per uns moments Arenys de Mar ha estat el centre d'atenció de moltes mirades, però el treball d'en Cesc ha estat llarg i les hores de dedicació i entrenament són moltes. L'èxit no és de qui el demana, sinó de qui el busca, treballa i lluita.
L'Ignasi Moreno ho deia al final del seu discurs, i aquesta és la imatge que tenim d'en Cesc, quan remarquen la seva qualitat humana, que desitgem que conservi al llarg de la seva carrera professional, i la seva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada