S'acaba la setmana, una setmana força moguda, però que més o menys tot ha anat quadrant. Això no vol dir que tot hagi sortit com hauria volgut, però la vida està plena de circumstàncies i aquestes compten.
He rellegit l'escrit d'ahir i m'he adonat que estava prou afectat per les notícies que acabava de veure a la televisió. És bo que ens costi d'oblidar-ho perquè qui ho pateix ho té ben present. Avui, com que encara no he pogut llegir ni escoltar les notícies del dia, no sé si també em pot passar el mateix, tot i que he sentit a dir que... Montilla i Duran s'han reunit i pactat una actitud unitària davant la possibilitat que el Tribunal Constitucional retalli encara més les competències de l'Estatut, i que ho han fet a contra cor d'en Mas. Aquest matrimoni Duran-Mas no acaba d'anar bé. Penso que darrerament es tracta més de matrimoni de conveniència que una altra cosa. Bé, de fet els altres tres també seria un trio de conveniència, perquè...
Senyors, ja hem fet el ridícul massa temps, i potser va essent l'hora de plantejar les coses seriosament. Avui, a la feina, parlàvem dels Punts Òmnia, que al seu dia va ser tot un revulsiu i un model a seguir per la resta de l'Estat. Ara, segons m'explicaven, ens passen la mà per la cara, amb el seus Redconecta, que han desenvolupat i estès molt més que no pas nosaltres.
Quan l'altre dia Alfons López Tena ens deia que Espanya ja no ens necessitava, ho deia perquè és cert que podran passar a Europa per Saragossa, i al Mediterrani des d'Algeciras. Ja podem anar a la resta de l'Estat a veure com han anat solucionat i desenvolupant temes que nosaltres encara tenim per resoldre. Allò de l'Espanya profunda ens ha arribat a enlluernar i no hi veiem més allà d'un pam.
Què passarà quan el Tribunal Constitucional sentenciï que el català no és obligatori, i en canvi el castellà si? Què passarà als jutjats on està tot retolat en castellà i català, però només sents parlar en castellà? I si no és obligatori conèixer el català, amb què sostindrem la immersió lingüística a les escoles? I amb qui haurem de discutir perquè ens retornin el que és nostre, si no pot ser de manera bilateral? amb els que se'n beneficien? ells pactaran amb nosaltres deixar de rebre?
Avui em deien: "no entenc com hi ha gent que només es fixa en temes de llengua", i en fan polèmica, volia afegir. És cert que no ho podem centrar tot en la llengua, però... i en el tracte? i en el desequilibri constant?
Senyors, som uns insolidaris amb aquells que viuen a costa nostra! Tenim la poca vergonya de demanar que ens deixin tancar l'aixeta, i permetre que deixin de viure en el luxe que nosaltres no arribarem mai a assolir! Només pensem en el diner! ... i fent una analogia amb una expressió que em varen fer l'altre dia, podria dir: que en som de desagraïts, criticant a aquells que ens fan bons!
He rellegit l'escrit d'ahir i m'he adonat que estava prou afectat per les notícies que acabava de veure a la televisió. És bo que ens costi d'oblidar-ho perquè qui ho pateix ho té ben present. Avui, com que encara no he pogut llegir ni escoltar les notícies del dia, no sé si també em pot passar el mateix, tot i que he sentit a dir que... Montilla i Duran s'han reunit i pactat una actitud unitària davant la possibilitat que el Tribunal Constitucional retalli encara més les competències de l'Estatut, i que ho han fet a contra cor d'en Mas. Aquest matrimoni Duran-Mas no acaba d'anar bé. Penso que darrerament es tracta més de matrimoni de conveniència que una altra cosa. Bé, de fet els altres tres també seria un trio de conveniència, perquè...
Senyors, ja hem fet el ridícul massa temps, i potser va essent l'hora de plantejar les coses seriosament. Avui, a la feina, parlàvem dels Punts Òmnia, que al seu dia va ser tot un revulsiu i un model a seguir per la resta de l'Estat. Ara, segons m'explicaven, ens passen la mà per la cara, amb el seus Redconecta, que han desenvolupat i estès molt més que no pas nosaltres.
Quan l'altre dia Alfons López Tena ens deia que Espanya ja no ens necessitava, ho deia perquè és cert que podran passar a Europa per Saragossa, i al Mediterrani des d'Algeciras. Ja podem anar a la resta de l'Estat a veure com han anat solucionat i desenvolupant temes que nosaltres encara tenim per resoldre. Allò de l'Espanya profunda ens ha arribat a enlluernar i no hi veiem més allà d'un pam.
Què passarà quan el Tribunal Constitucional sentenciï que el català no és obligatori, i en canvi el castellà si? Què passarà als jutjats on està tot retolat en castellà i català, però només sents parlar en castellà? I si no és obligatori conèixer el català, amb què sostindrem la immersió lingüística a les escoles? I amb qui haurem de discutir perquè ens retornin el que és nostre, si no pot ser de manera bilateral? amb els que se'n beneficien? ells pactaran amb nosaltres deixar de rebre?
Avui em deien: "no entenc com hi ha gent que només es fixa en temes de llengua", i en fan polèmica, volia afegir. És cert que no ho podem centrar tot en la llengua, però... i en el tracte? i en el desequilibri constant?
Senyors, som uns insolidaris amb aquells que viuen a costa nostra! Tenim la poca vergonya de demanar que ens deixin tancar l'aixeta, i permetre que deixin de viure en el luxe que nosaltres no arribarem mai a assolir! Només pensem en el diner! ... i fent una analogia amb una expressió que em varen fer l'altre dia, podria dir: que en som de desagraïts, criticant a aquells que ens fan bons!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada