Continuo pensant que l'anonimat no és la millor manera d'expressar opinions, i encara menys de faltar a ningú. Considero que les coses s'han de dir amb la cara ben alta i quan es tracta de crítiques, permetent que la persona criticada pugui saber qui el critica. No cal dir que quan s'insulta no es pot permetre l'anonimat, ja que d'alguna manera et fas còmplice.
És per això que no puc permetre que en el meu blog hi pengin escrits anònims que es considerin insultants vers a persones, i per tant, com ja he fet en més d'una ocasió, no els dono accés ni visibilitat, i si se n'escapa algun, procuro corregir-ho el més aviat possible.
Ha acabat el partit del Barça que ha aconseguit guanyar al temible Benidorm, gràcies a un penal de Messi que l'ha ficat a dins en segona instància. L'Athlètic, per altra banda, també s'ha classificat per a la següent ronda en vèncer al Huelva. L'Athlètic era l'especialista en guanyar la Copa del Rei (en el seu temps Copa del Generalíssim). De jove sempre explicava que era el club que n'havia guanyat més. Ara ja no ho puc dir, i cada any les passem canutes per aconseguir mantenir-nos a primera; de la Copa ja no...
M'he parat una estona, perquè estava xatajant amb la meva neboda, que és a Dublín, i la meva germana des de Vic. Al mateix temps he anat seguint el programa "Sense embuts" dedicat a la síndrome de Dawn. Llavors ens queixem... no tot a la tele és dolent; també hi ha programes que et fan pensar i adonar-te que no tenim tants motius per queixar-nos, sinó més aviat hauríem d'estar agraïts. Bona nit.
És per això que no puc permetre que en el meu blog hi pengin escrits anònims que es considerin insultants vers a persones, i per tant, com ja he fet en més d'una ocasió, no els dono accés ni visibilitat, i si se n'escapa algun, procuro corregir-ho el més aviat possible.
Ha acabat el partit del Barça que ha aconseguit guanyar al temible Benidorm, gràcies a un penal de Messi que l'ha ficat a dins en segona instància. L'Athlètic, per altra banda, també s'ha classificat per a la següent ronda en vèncer al Huelva. L'Athlètic era l'especialista en guanyar la Copa del Rei (en el seu temps Copa del Generalíssim). De jove sempre explicava que era el club que n'havia guanyat més. Ara ja no ho puc dir, i cada any les passem canutes per aconseguir mantenir-nos a primera; de la Copa ja no...
M'he parat una estona, perquè estava xatajant amb la meva neboda, que és a Dublín, i la meva germana des de Vic. Al mateix temps he anat seguint el programa "Sense embuts" dedicat a la síndrome de Dawn. Llavors ens queixem... no tot a la tele és dolent; també hi ha programes que et fan pensar i adonar-te que no tenim tants motius per queixar-nos, sinó més aviat hauríem d'estar agraïts. Bona nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada