Garzón ha fet marxa enrere, o això és el que sembla i el que diuen els diaris. No es poden fer judicis sense conèixer els motius ni els fets, però el cert és que hi havia molta gent esperançada amb l'actitud del jutge, encara que no agradés ni al govern espanyol ni a l'oposició.
De retruc havia compromès el jutge Doñate i el fiscal Villarejo nomenant-los com experts en l'exhumació de cadàvers, i tot feia pensar que arribaria al final, com s'han caracteritzat tots els seus actes. Aquesta vegada no serà així, i hi ha qui diu que ha rebut pressions polítiques perquè canviés la seva actitud i tirés marxa enrere.
Caldrà llegir més sobre el tema per descobrir tota la veritat. El jutge Garzón és un jutge a qui li agrada la publicitat, que es parli d'ell. Des de que el president González no el va nomenar ministre de justícia, com molts esperaven, i sobretot ell, la seva actitud ha estat de treballar intensament en temes transcendents que li permetessin sortir a la primera pàgina dels diaris. Tot això sense entrar a valorar la seva efectivitat i encert.
És, doncs, estrany que ara quan havia aconseguit tanta expectació, i per què no, il·lusió i esperances, es desentengui del cas i traslladi el mort als jutges territorials. Ho tenia previst? S'ha adonat que s'equivocava? li han fet veure que seria pitjor el remei que la malaltia? És realment fruit de pressions polítiques?
De retruc havia compromès el jutge Doñate i el fiscal Villarejo nomenant-los com experts en l'exhumació de cadàvers, i tot feia pensar que arribaria al final, com s'han caracteritzat tots els seus actes. Aquesta vegada no serà així, i hi ha qui diu que ha rebut pressions polítiques perquè canviés la seva actitud i tirés marxa enrere.
Caldrà llegir més sobre el tema per descobrir tota la veritat. El jutge Garzón és un jutge a qui li agrada la publicitat, que es parli d'ell. Des de que el president González no el va nomenar ministre de justícia, com molts esperaven, i sobretot ell, la seva actitud ha estat de treballar intensament en temes transcendents que li permetessin sortir a la primera pàgina dels diaris. Tot això sense entrar a valorar la seva efectivitat i encert.
És, doncs, estrany que ara quan havia aconseguit tanta expectació, i per què no, il·lusió i esperances, es desentengui del cas i traslladi el mort als jutges territorials. Ho tenia previst? S'ha adonat que s'equivocava? li han fet veure que seria pitjor el remei que la malaltia? És realment fruit de pressions polítiques?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada