Érem uns trenta que a les 6 de la tarda ens trobàvem davant de l'edifici del Calisay, el centre cultural d'Arenys de Mar, per pujar a l'autocar que ens havia de dur al Teatre Nacional. Els culpables, la gent de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. La nostra cap visible, la Mercè Cussó.
Avui assistiríem a la interpretació del musical de Dagoll Dagom, sota la direcció de Josep Lluís Bozzo i la direcció musical d'Alfonso de Vilallonga, de l'adaptació teatral de Lluís Arcarazo, de l'obra de Mercè Rodoreda, Aloma.
Us haig de dir que hi anava amb un cert recel, i així li ho he expressat a la coordinadora de l'àrea d'Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, a qui he trobat al hall del Nacional, i ja li havia comentat a la mateixa Mercè Cussó, un dia per Arenys. No sóc un gran amant dels musicals, potser perquè a casa nostra encara costa de trobar veritables joies musicals, i no en tinc l'hàbit.
La Diputació de Barcelona, d'acord amb el que comentava en el post d'ahir, s'ha lluït en el muntatge d'aquesta nit, no pas del muntatge teatral, que no era cosa d'ella, sinó de la concentració de 821 lectors, de 33 municipis de la demarcació de Barcelona. Ens han rebut, fotografiat, obsequiat i alimentat. També a càrrec seu era el desplaçament en autocar des de cadascuna de les 33 poblacions.
Probablement hauria gaudit més de l'obra si no hagués estat en forma de musical, però cal valorar la part positiva del mateix. L'escenografia m'ha agradat i penso que estem molt ben acostumats. Els muntatges que es poden veure a casa nostra acostumen a tenir un bon treball escenogràfic.
La interpretació d'Aloma, a càrrec de Júlia Möller, a qui no havia vist actuar, m'ha entusiasmat. També musicalment, però sobretot com es bellugava en escena. No podria dir el mateix de qui interpretava el paper de la seva cunyada, o fins i tot la del seu germà, a qui he vist actuar en altres ocasions, però en el paper d'avui no m'ha acabat de convèncer.
En conjunt, jo salvaria la segona part i en canvi seria més crític de la primera, ja que en tot moment he trobat les interpretacions musicals com uns afegits prescindibles, gens integrats en el desenvolupament de l'obra.
Penso que l'esforç de tots els participants en l'obra, intèrprets i directors, s'ha de valorar positivament, sobretot pel risc assumit a l'hora de preparar l'obra, però estic convençut que no serà una versió que es recordi en el futur, com tantes altres que es van succeint als diferents espais teatrals del nostre país.
Agrair la Diputació de Barcelona aquesta iniciativa, perquè haurà fet contenta a molta gent, i a qui sigui més crític, segur que també hi haurà trobat algun moment a recordar i apreciar. I al final, l'entrepà que ens hem trobat al seient de l'autocar, ha vingut com anell al dit, i els bombons també! L'última sorpresa: la visita al giratori de Canet.
Avui assistiríem a la interpretació del musical de Dagoll Dagom, sota la direcció de Josep Lluís Bozzo i la direcció musical d'Alfonso de Vilallonga, de l'adaptació teatral de Lluís Arcarazo, de l'obra de Mercè Rodoreda, Aloma.
Us haig de dir que hi anava amb un cert recel, i així li ho he expressat a la coordinadora de l'àrea d'Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, a qui he trobat al hall del Nacional, i ja li havia comentat a la mateixa Mercè Cussó, un dia per Arenys. No sóc un gran amant dels musicals, potser perquè a casa nostra encara costa de trobar veritables joies musicals, i no en tinc l'hàbit.
La Diputació de Barcelona, d'acord amb el que comentava en el post d'ahir, s'ha lluït en el muntatge d'aquesta nit, no pas del muntatge teatral, que no era cosa d'ella, sinó de la concentració de 821 lectors, de 33 municipis de la demarcació de Barcelona. Ens han rebut, fotografiat, obsequiat i alimentat. També a càrrec seu era el desplaçament en autocar des de cadascuna de les 33 poblacions.
Probablement hauria gaudit més de l'obra si no hagués estat en forma de musical, però cal valorar la part positiva del mateix. L'escenografia m'ha agradat i penso que estem molt ben acostumats. Els muntatges que es poden veure a casa nostra acostumen a tenir un bon treball escenogràfic.
La interpretació d'Aloma, a càrrec de Júlia Möller, a qui no havia vist actuar, m'ha entusiasmat. També musicalment, però sobretot com es bellugava en escena. No podria dir el mateix de qui interpretava el paper de la seva cunyada, o fins i tot la del seu germà, a qui he vist actuar en altres ocasions, però en el paper d'avui no m'ha acabat de convèncer.
En conjunt, jo salvaria la segona part i en canvi seria més crític de la primera, ja que en tot moment he trobat les interpretacions musicals com uns afegits prescindibles, gens integrats en el desenvolupament de l'obra.
Penso que l'esforç de tots els participants en l'obra, intèrprets i directors, s'ha de valorar positivament, sobretot pel risc assumit a l'hora de preparar l'obra, però estic convençut que no serà una versió que es recordi en el futur, com tantes altres que es van succeint als diferents espais teatrals del nostre país.
Agrair la Diputació de Barcelona aquesta iniciativa, perquè haurà fet contenta a molta gent, i a qui sigui més crític, segur que també hi haurà trobat algun moment a recordar i apreciar. I al final, l'entrepà que ens hem trobat al seient de l'autocar, ha vingut com anell al dit, i els bombons també! L'última sorpresa: la visita al giratori de Canet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada