He arribat tard, massa tard per veure els fills desperts, però ja ho podia saber quan vaig prendre la decisió. Cal racionalitzar l'esforç per evitar que es converteixi en una rutina, en un costum. La feina m'engresca i la possibilitat d'executar-la encara més. No he tingut temps d'escoltar les notícies, ni llegir el diari. Només, aquest matí, anant a la feina en cotxe i escoltant Catalunya Música, m'he assabentat de la mort de Luciano Pavarotti.
Perquè el matí acostumo escoltar la música que més m'agrada: la clàssica. No sóc, però, gaire fan de l'òpera i encara menys de la veu de tenor. M'agraden sopranos i contratenors, encara que on més plaer trobo és en els corals, els de Bach per exemple, o els de Monteverdi.
Pavarotti ha estat u difusor de la música operística, com han estat Plácido Domingo o Carreras, els reconeguts tres tenors. Han fet arribar aquesta modalitat musical a un gran nombre de persones que potser mai haurien dedicat ni cinc minuts. No ha faltat qui els ha criticat com si estiguessin vulgaritzant la coneguda com música culta. És un error, probablement fruit de l'enveja quan no es té prou entitat per aspirar a arribar ben amunt.
La mort d'un artista, d'un personatge conegut, sempre deixa una mica de buit, i alhora s'aprofita per recordar la seva petja en aquesta terra que hi som de pas. Avui tot el món ha parlat de Pavarotti, o això és el que ens pensem. N'hauran parlat els habitants de l'Iraq? i els de l'Afganistan? i els de Pisco, al Perú? recordeu que hi va haver un terratrèmol fa poc? sabeu quants morts hi va haver? no serà que ja hem passat pàgina?
La veu de Pavarotti s'ha apagat, però el recordarà força gent durant anys, com encara molts recorden a Caruso, Maria Callas, Alfredo Kraus... o com a mínim n'escolten enregistraments; una llista que els catalans podem completar amb Victòria dels Àngels o Francesc Viñas. Que passeu bona nit!
Perquè el matí acostumo escoltar la música que més m'agrada: la clàssica. No sóc, però, gaire fan de l'òpera i encara menys de la veu de tenor. M'agraden sopranos i contratenors, encara que on més plaer trobo és en els corals, els de Bach per exemple, o els de Monteverdi.
Pavarotti ha estat u difusor de la música operística, com han estat Plácido Domingo o Carreras, els reconeguts tres tenors. Han fet arribar aquesta modalitat musical a un gran nombre de persones que potser mai haurien dedicat ni cinc minuts. No ha faltat qui els ha criticat com si estiguessin vulgaritzant la coneguda com música culta. És un error, probablement fruit de l'enveja quan no es té prou entitat per aspirar a arribar ben amunt.
La mort d'un artista, d'un personatge conegut, sempre deixa una mica de buit, i alhora s'aprofita per recordar la seva petja en aquesta terra que hi som de pas. Avui tot el món ha parlat de Pavarotti, o això és el que ens pensem. N'hauran parlat els habitants de l'Iraq? i els de l'Afganistan? i els de Pisco, al Perú? recordeu que hi va haver un terratrèmol fa poc? sabeu quants morts hi va haver? no serà que ja hem passat pàgina?
La veu de Pavarotti s'ha apagat, però el recordarà força gent durant anys, com encara molts recorden a Caruso, Maria Callas, Alfredo Kraus... o com a mínim n'escolten enregistraments; una llista que els catalans podem completar amb Victòria dels Àngels o Francesc Viñas. Que passeu bona nit!
2 comentaris:
Ep que et deixes el que més m'agrada.....en Jaume Aragall i per a mi el que te la veu més bonica
Aurora,
Aragall té certament una veu molt maca, però si et fixes en el meu escrit només anomeno cantants que ja ens han deixat, i evidentment que n'hi ha molts més.
Gràcies per llegir-me i escriure.
Publica un comentari a l'entrada