Bush diu que seria possible reduir el nombre de tropes a l'Iraq si l'èxit continua. No he pogut seguir. Fa mitja hora he vist un fragment molt curt d'un documental sobre Salvador Allende, al 33. Just he pogut escoltar com un exambaixador dels Estats Units afirmava que Nixon va demanar a la CIA que no permetés que Allende fos nomenat president de Xile.
No ve res de nou, però posant les dues notícies de costat resulta prou interessant. Els Estats Units d'Amèrica vetllant per la pau al món; evitant que règims comunistes o dictatorials puguin fer patir estats veïns o amb interessos econòmics.
No pretenc fer cap tesina sobre la política exterior dels Estats Units ni tampoc fer cap dissertació sobre el capitalisme americà, però em fa certa basarda que puguem estar tan tranquils escoltant afirmacions que en el seu dia varen ser negades. No és un rebrot d'innocència el que tinc, sinó mala llet perquè el temps tot ho cura... vol dir això que deixa lliures els torturadors i ajuda a ben morir les víctimes?
És clar que si mirés més la tele_escombraria, anés al futbol i només llegís diaris esportius, en lloc de dedicar-me a llegir els diaris, i a reflexionar sobre les actituds de les persones i el funcionament de la societat, i d'interessar-me pel què passa més enllà de les parets de casa, probablement no tindria tants mals de cap, viuria més tranquil, sense cabòries i ni recordaria que l'Afganistan encara hi ha morts i es continua produint bona part de l'opi que es comercialitza, o bé que a l'Iraq continuen morint víctimes innocents, que a bona part de l'Àfrica diàriament hi mort gent de gana... i probablement desconeixeria que a la casa de la cantonada, o al pis de davant hi ha una família que amb prou feines pot viure amb el sou que guanyen.
Estaria més tranquil i feliç. És la felicitat de l'inconscient, de l'insolidari. Una felicitat buida i sense sentit, que només et consumeix veient com el temps avança, sense cap tipus d'estímul que et faci sortir d'una rutina improductiva i inútil.
Recordo que fa força temps, conversant amb una persona que també és a l'equip de govern, ens lamentàvem d'estar sempre barrinant i complicant-nos l'existència, però en el fons ho agraíem, perquè la nostra ment era viva i fèrtil. Avui compartim la il·lusió de treballar per a la nostra vila, dedicant el nostre temps lliure a la gent que ens ha dipositat la seva confiança.
No ve res de nou, però posant les dues notícies de costat resulta prou interessant. Els Estats Units d'Amèrica vetllant per la pau al món; evitant que règims comunistes o dictatorials puguin fer patir estats veïns o amb interessos econòmics.
No pretenc fer cap tesina sobre la política exterior dels Estats Units ni tampoc fer cap dissertació sobre el capitalisme americà, però em fa certa basarda que puguem estar tan tranquils escoltant afirmacions que en el seu dia varen ser negades. No és un rebrot d'innocència el que tinc, sinó mala llet perquè el temps tot ho cura... vol dir això que deixa lliures els torturadors i ajuda a ben morir les víctimes?
És clar que si mirés més la tele_escombraria, anés al futbol i només llegís diaris esportius, en lloc de dedicar-me a llegir els diaris, i a reflexionar sobre les actituds de les persones i el funcionament de la societat, i d'interessar-me pel què passa més enllà de les parets de casa, probablement no tindria tants mals de cap, viuria més tranquil, sense cabòries i ni recordaria que l'Afganistan encara hi ha morts i es continua produint bona part de l'opi que es comercialitza, o bé que a l'Iraq continuen morint víctimes innocents, que a bona part de l'Àfrica diàriament hi mort gent de gana... i probablement desconeixeria que a la casa de la cantonada, o al pis de davant hi ha una família que amb prou feines pot viure amb el sou que guanyen.
Estaria més tranquil i feliç. És la felicitat de l'inconscient, de l'insolidari. Una felicitat buida i sense sentit, que només et consumeix veient com el temps avança, sense cap tipus d'estímul que et faci sortir d'una rutina improductiva i inútil.
Recordo que fa força temps, conversant amb una persona que també és a l'equip de govern, ens lamentàvem d'estar sempre barrinant i complicant-nos l'existència, però en el fons ho agraíem, perquè la nostra ment era viva i fèrtil. Avui compartim la il·lusió de treballar per a la nostra vila, dedicant el nostre temps lliure a la gent que ens ha dipositat la seva confiança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada