L'altre dia hi havia una discussió sobre la necessitat de prioritzar o no el lloguer davant de la compra. El tema no és nou i les opinions són diverses. La solució no és fàcil, però el problema és greu.
Cada vegada hi ha més gent que creu en la necessitat de potenciar el lloguer, però no em queda tan clar que aquesta sigui l'opinió dels que es troben davant el dilema d'escollir. El sentiment de propietat està molt arrelat a la nostra societat, i el lloguer es considera com si es tractés d'una fase provisional, un primer pas a l'espera d'una situació més estable. Mentre aquesta sigui la sensació predominant, ho tenim mal parat per girar la truita.
Durant molts anys, amb la davallada del preu del diner i la conseqüent rebaixa del cost de les hipoteques, la gent es va animar a comprar l'habitatge, sobretot perquè la bossa d'habitatge de lloguer era molt baixa i els pocs lloguers resultaven molt cars. No era gens estrany que la quota de la hipoteca fos inferior al preu del lloguer mensual, i llavors el comentari que seguia: "és més barat i et queda teu".
El factor mobilitat podria condicionar l'elecció de compra o lloguer. Un país o una societat amb un alt grau de mobilitat residencial, facilitaria l'alternativa lloguer, per la temporalitat de l'estada en un i altre lloc. La nostra societat es mou poc; més que abans, però molt poc comparant-ho amb altres entorns. Els que més es mouen són els joves, però els preus de lloguer i la precarietat laboral de la majoria d'ells, els condiciona a l'hora de fer l'operació.
Aquests dies es parla de mesures per fomentar el lloguer, mesures que han d'afavorir la rebaixa del preu del lloguer, però també n'hi ha d'haver per la banda del llogater, perquè no tingui por de llogar el seu pis i no prefereixi deixar-lo buit. Per què? per la dificultat de treure's de sobre mals lloguetaires; perquè no pateixi desperfectes...
La solució, com deia al començament, no és fàcil, però cal buscar-la i trobar la manera que uns i altres tinguin, amb el lloguer, la solució personal i, en conseqüència, la solució general. Hem de sortir de l'absurditat de no parar de construir nous habitatges mentre cada dia n'hi ha més de buits. No s'ha de buscar una solució puntual, sinó que s'ha d'acompanyar d'una campanya que afavoreixi el canvi de mentalitat i no deixar-ho només a mans del preu del diner que, per cert, darrerament ha pujat i ha eixamplat la distància entre la quota mensual de la hipoteca i el preu del lloguer.
Cada vegada hi ha més gent que creu en la necessitat de potenciar el lloguer, però no em queda tan clar que aquesta sigui l'opinió dels que es troben davant el dilema d'escollir. El sentiment de propietat està molt arrelat a la nostra societat, i el lloguer es considera com si es tractés d'una fase provisional, un primer pas a l'espera d'una situació més estable. Mentre aquesta sigui la sensació predominant, ho tenim mal parat per girar la truita.
Durant molts anys, amb la davallada del preu del diner i la conseqüent rebaixa del cost de les hipoteques, la gent es va animar a comprar l'habitatge, sobretot perquè la bossa d'habitatge de lloguer era molt baixa i els pocs lloguers resultaven molt cars. No era gens estrany que la quota de la hipoteca fos inferior al preu del lloguer mensual, i llavors el comentari que seguia: "és més barat i et queda teu".
El factor mobilitat podria condicionar l'elecció de compra o lloguer. Un país o una societat amb un alt grau de mobilitat residencial, facilitaria l'alternativa lloguer, per la temporalitat de l'estada en un i altre lloc. La nostra societat es mou poc; més que abans, però molt poc comparant-ho amb altres entorns. Els que més es mouen són els joves, però els preus de lloguer i la precarietat laboral de la majoria d'ells, els condiciona a l'hora de fer l'operació.
Aquests dies es parla de mesures per fomentar el lloguer, mesures que han d'afavorir la rebaixa del preu del lloguer, però també n'hi ha d'haver per la banda del llogater, perquè no tingui por de llogar el seu pis i no prefereixi deixar-lo buit. Per què? per la dificultat de treure's de sobre mals lloguetaires; perquè no pateixi desperfectes...
La solució, com deia al començament, no és fàcil, però cal buscar-la i trobar la manera que uns i altres tinguin, amb el lloguer, la solució personal i, en conseqüència, la solució general. Hem de sortir de l'absurditat de no parar de construir nous habitatges mentre cada dia n'hi ha més de buits. No s'ha de buscar una solució puntual, sinó que s'ha d'acompanyar d'una campanya que afavoreixi el canvi de mentalitat i no deixar-ho només a mans del preu del diner que, per cert, darrerament ha pujat i ha eixamplat la distància entre la quota mensual de la hipoteca i el preu del lloguer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada