Avui, com a bons patriotes catalans i arenyencs, hem assistit a l’ofrena foral al peu de la senyera, a la plaça dels Països Catalans. Han estat una bona colla d’entitats arenyenques – socials, esportives, culturals, polítiques...- les que hi han participat, i al final, una representació de la corporació municipal, amb el nostre batlle al capdavant.
Per acabar l’acte, l’alcalde Miquel Rubirola ha llegit unes paraules a tots els assistents i hem cantat l’himne nacional de Catalunya, "els segadors".
Ho comentàvem després: per què a Arenys de Mar ho celebrem a la plaça dels Països Catalans, una plaça que és situada a un extrem de la població, i no en un lloc més cèntric? Tots els reunits en aquesta tertúlia improvisada donàvem la nostra opinió i arribàvem a la conclusió que el motiu devia ser el nom de la plaça (?).
Antigament s’havia fet a la plaça de l’Església, una de les dues places més emblemàtiques de la vila, junt amb la plaça de l’Ajuntament. Si bé és cert que el centre d’Arenys de Mar ja no és el d’abans sinó que aquest s’ha desplaçat més amunt, en direcció a Arenys de Munt, no hi ha dubte que el centre neuràlgic continua essent el mateix de sermpre.
En el debat improvisat semblava que tots ens aveníem a dir que fóra bo replantejar la ubicació de l’ofrena, sobretot si tenim en compte que una vegada acabat l’acte, i quan la gent se’n va cap a casa, no hi ha gaire més moviment (això ens ho podrien dir l’oficina de la policia local, que té cura de la senyera i les ofrenes durant tot el dia).
Qui vulgui buscar-hi equilibris territorials i defensables teories descentralitzadores, tindrà suficients arguments per defensar la plaça dels Països Catalans, com a lloc per fer-hi l’ofrena anual. Hi ha, però, qui pensa que els actes que requereixen una presència massiva de vilatans, és bo que tinguin lloc als punts on hi ha més confluència de gent.
Queda, doncs obert, un possible debat sobre la conveniència o no de canviar l’ubicació de l’ofrena. En tot cas valdria la pena motivar més gent a participar-hi, i probablement, tal com deia algun dels contertulians d’aquest matí, concentrar-hi més d’un acte, perquè no fos l’ofrena, l’únic motiu per arribar-s’hi, encara que alguns pensem que l’acció s’ho val.
Per acabar l’acte, l’alcalde Miquel Rubirola ha llegit unes paraules a tots els assistents i hem cantat l’himne nacional de Catalunya, "els segadors".
Ho comentàvem després: per què a Arenys de Mar ho celebrem a la plaça dels Països Catalans, una plaça que és situada a un extrem de la població, i no en un lloc més cèntric? Tots els reunits en aquesta tertúlia improvisada donàvem la nostra opinió i arribàvem a la conclusió que el motiu devia ser el nom de la plaça (?).
Antigament s’havia fet a la plaça de l’Església, una de les dues places més emblemàtiques de la vila, junt amb la plaça de l’Ajuntament. Si bé és cert que el centre d’Arenys de Mar ja no és el d’abans sinó que aquest s’ha desplaçat més amunt, en direcció a Arenys de Munt, no hi ha dubte que el centre neuràlgic continua essent el mateix de sermpre.
En el debat improvisat semblava que tots ens aveníem a dir que fóra bo replantejar la ubicació de l’ofrena, sobretot si tenim en compte que una vegada acabat l’acte, i quan la gent se’n va cap a casa, no hi ha gaire més moviment (això ens ho podrien dir l’oficina de la policia local, que té cura de la senyera i les ofrenes durant tot el dia).
Qui vulgui buscar-hi equilibris territorials i defensables teories descentralitzadores, tindrà suficients arguments per defensar la plaça dels Països Catalans, com a lloc per fer-hi l’ofrena anual. Hi ha, però, qui pensa que els actes que requereixen una presència massiva de vilatans, és bo que tinguin lloc als punts on hi ha més confluència de gent.
Queda, doncs obert, un possible debat sobre la conveniència o no de canviar l’ubicació de l’ofrena. En tot cas valdria la pena motivar més gent a participar-hi, i probablement, tal com deia algun dels contertulians d’aquest matí, concentrar-hi més d’un acte, perquè no fos l’ofrena, l’únic motiu per arribar-s’hi, encara que alguns pensem que l’acció s’ho val.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada