Sembla que tothom s’anima a embolicar la troca i que no tinguin altra feina a fer. Ara és el papa Benet XVI que, com aquell que res, les deixa anar contra l’Islam i tots els seus seguidors. Ell sap que els defensors de l’Islam defensen aferrissadament la seva religió, a diferència dels catòlics, que cada vegada n’hi ha menys que moguin un dit per defensar-la. Precisament el seu discurs es basava en la crítica a Occident per ser poc respectuosos vers la religió, i en treia la conclusió que això desesperava als seguidors de les altres religions.
No entenc doncs, com una persona culte i amb gran responsabilitat pública i religiosa, pugui arribar a fer segons quines manifestacions que, tot i les possibles explicacions i/o excuses, ja s’ha dit.
El món no està prou enredat i ple de picabaralles dialèctiques, a part de les cruels guerres, com perquè ara surti el papa de Roma, a crear-se més enemics. No sé si és anar contra cap dogma, però s’hauria de dir que en aquest moment, la inspiració divina es va adormir i va parlar l’home, de la pitjor manera possible.
5 comentaris:
Noto una certa contradicció: Ratzinger acaba de moure un dit -i quin dit!- per a defensar la seva religió. Em sembla raonable i, fins i tot, exigible. Perquè si només cal defensar els tresors i la comoditat del Vaticà, doncs que pleguin.
Lola
lola,
probablement no m'he expresat bé quan dic que els catòlics no mouen un dit per defensar la pròpia religió. A part que és una generalització, sempre perillosa, em referia als fidels, la base catòlica, a la gran majoria que continuen batejant els seus fills, però que no es tornen a presentar a l'església fins la primera comunió.
Crec que el Papa té tot el dret de defensar la religió catòlica, però amb més tacte i evitar comentaris subsceptibles de crear malestar entre la gent d'altres religions. Preferiria que escoltés més a sacerdots o bisbes com Casaldaliga, i entengués més la pròpia realitat.
Gràcies pels teus comentaris.
Em sembla poc encertat dir que el Papa les ha deixat anar "contra l’Islam i TOTS els seus seguidors".
Senzillament és fals.
Hauries de rellegir-te el que ha dit i parlar sobre la reacció tan ximple que ha provocat.
Confondre això és confondre l'espai de llibertat en qual ens movem.
Repassa, també, el que deien les caricatures d'aquell diari danés i mira la reacció que va provocar i diga'm en quin món vius.
Amic Dessmond,
Una persona pública ha de mirar molt bé què diu, perquè les conseqüències poden ser tràgiques.
Hi ha afirmacions i comentaris que no cal fer encara que puguin ser certes. Tu i jo podem pensar que els seguidors de l'Islam són uns fanàtics, i fins i tot ho podem fer públic i no passarà res, però si això ho digués el Papa, la reacció no seria la mateixa.
Personalment crec que l'Església Catòlica, on jo en formo part, té suficients temes interns per solucionar i trobar vies de diàleg, com per dedicar-nos a les altres confessions.
En el mateix discurs, el Papa va fer unes reflexions prou interessants.
Gràcies pels teus comentaris
Benvolgut Xavier,
Reconec que tens part de raó. Els personatges públics han de mesurar molt les paraules. D'acord. Ara, penso que el que va dir el Sant Pare no justifica una reacció com la de cremar res o assassinar una monja. Crec que la lectura va més enllà de la prudència en els discursos. Crec cal parlar de fensar la llibertat també.
Jo he de dir que no em sento dins l'Esglèsia. Ho dic amb molta humiltat; sense ganes de fer-ne bandera, però.
Publica un comentari a l'entrada