Aquest cap de setmana tocava Itàlia i el resultat ha estat “No”. Aquesta era l’opció que defensava l’actual govern, contrari a la proposta del senyor Berlusconi. Votar “no” volia dir fer marxa enrere a posicions més federalistes i mantenir el poder central. La pregunta que em faig és què en pensen els nostres polítics, que manifestaven simpatia per l’actual president Prodi? Vist des de casa semblaria que hauríem animat a votar “si”. Caldrà llegir els experts per saber què hi ha de veritat en tot plegat i si no hi havia alguna cosa amagada a la proposta berlusconiana.
Una cosa és ben certa: cadascú s’ho mira del costat que l’interessa. És per això que en política desconfiem tant.
Els bisbes italians animaven a participar en el referèndum, per considerar-ho un deure cívic (desconec si a Itàlia els bisbes poden fer-ho sense que la seva “JEC” els tiri als tribunals). Hi ha però qui ens recorda que en el referèndum de la fecundació assistida de l’any 2005, els bisbes varen demanar la gent que no votés.
A casa nostra els bisbes no han fet públic el manifest de salvació de la unitat de la pàtria. Sembla ser que alguns bisbes ho han frenat, però segons com vagin les coses, segur que l’acabaran traient; sobretot si va endavant la proposta que el PSOE defensava avui, d’eliminar progressivament el finançament públic de l’Església Catòlica.
Ja cal que el senyor Montilla, a qui l’executiva del PSC acaba de proposar com a presidenciable, s’encomani a algú perquè l’ajudi contra tots els atacs que rebrà de totes bandes. M’imagino la campanya del senyor Miró i Ardèvol, cada vegada més fanàtic en les seves idees, que fins i tot fan dubtar als més fidels.
Em fa l’efecte que aquest estiu no serà com els altres, i molts polítics hauran de deixar les vacances per finals d’any.
Una cosa és ben certa: cadascú s’ho mira del costat que l’interessa. És per això que en política desconfiem tant.
Els bisbes italians animaven a participar en el referèndum, per considerar-ho un deure cívic (desconec si a Itàlia els bisbes poden fer-ho sense que la seva “JEC” els tiri als tribunals). Hi ha però qui ens recorda que en el referèndum de la fecundació assistida de l’any 2005, els bisbes varen demanar la gent que no votés.
A casa nostra els bisbes no han fet públic el manifest de salvació de la unitat de la pàtria. Sembla ser que alguns bisbes ho han frenat, però segons com vagin les coses, segur que l’acabaran traient; sobretot si va endavant la proposta que el PSOE defensava avui, d’eliminar progressivament el finançament públic de l’Església Catòlica.
Ja cal que el senyor Montilla, a qui l’executiva del PSC acaba de proposar com a presidenciable, s’encomani a algú perquè l’ajudi contra tots els atacs que rebrà de totes bandes. M’imagino la campanya del senyor Miró i Ardèvol, cada vegada més fanàtic en les seves idees, que fins i tot fan dubtar als més fidels.
Em fa l’efecte que aquest estiu no serà com els altres, i molts polítics hauran de deixar les vacances per finals d’any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada