Més sobre l’Estatut

Aquest mes de juny escrivia a l’Ametlla d’Arenys sobre el desencant de l’Estatut. Un desencant motivat més per com s’han dut a terme les negociacions que no pas pel contingut del text final, que ha arribat a interessar a ben poca gent.

Un desencant per als defensors del NO, que saben o haurien de saber que si guanya la seva opció, ens quedarem com ara durant un bon grapat d’anys (alguns parlen de la defensa de la dignitat), i també un desencant per als seguidors del SI, això si realment hi estaven il·lusionats, ja que em fa molt l’efecte que bona parts d’aquests ciutadans ja els anava bé tal com estava.
Si el raonament fos cert, resultaria que tindríem una situació contradictòria ja que, tret del PP que no sembla d’aquest món, l’altra força que demana el NO i que d’aconseguir-ho ens deixaria amb l’Estatut del 79, era una de les forces que menys interès tenia de quedar igual, i en canvi el PSC, a qui molts posaven en dubte el seu interès per augmentar el nivell d’autogovern, estaria defensant la millora autonòmica. CIU, com ha fet sempre, a nedar i guardar la roba.
L’opció del NO que defensa ERC, es presenta com a rebuig a la retallada de l’Estatut per part de l’Estat espanyol, i com a mostra d’intransigència i voluntat de tornar a començar l’endemà del referèndum. L’opció del SI, de CIU i PSC, és la d’acceptar el joc democràtic i recollir les engrunes que milloren l’actual situació, sense amagar la seva decepció. Una decepció que comparteix la gent d’ERC.
Així doncs, qui ha guanyat la batalla? D’entrada i sense conèixer el resultat del referèndum, qui surt més ben parat és el PP i una bona part del PSOE català. Un avantatge que difícilment podran rendibilitzar la tardor vinent, ja que la imatge del PP a Catalunya cada vegada és més negativa i ells ho saben. Per altra banda, l’equilibri PSOE-PSC que ha anat funcionant a Catalunya sembla que passa per moments difícils. Si aquest equilibri es trenca, la seva opció de govern se’n va en orris. Tot això portaria a concloure que serà l’equilibri de forces d’ERC i CIU el que marcarà la formació del nou govern autonòmic.

I no vull oblidar-me que avui el Suprem ha ratificat la decisió de la Junta Electoral Central: la Generalitat no pot demanar a la ciutadania que vagi a votar. M'ho podeu explicar?.