Marta Mata ens ha deixat

Avui és un dia trist per la mort de la pedagoga Marta Mata. Des de sempre he sentit una admiració especial per a Marta Mata i la seva obra, i no va ser fins al desembre de 2004 quan vaig tenir l’oportunitat de convidar-la en una conferència que vàrem organitzar a Arenys de Mar sobre “educació per a la igualtat”. Encara recordo el viatge de tornada a Barcelona que, tot i el seu cansament – havia vingut a Arenys expressament des de Madrid – vàrem poder continuar parlant del seu treball al capdavant del Consell Escolar de l’Estat.

Avui seran moltes les persones que parlaran de la seva obra, del seu treball intens i de la seva persona, com un dels grans referents del nostre país, de la nostra cultura i l’educació. No seré jo qui us en detalli tot el seu historial ni la petja que ha deixat a Catalunya i Espanya. Hi ha persones molt més capacitades per fer-ho. He volgut, però deixar constància al meu bloc, de la meva admiració i del respecte que sempre m’ha produït la seva persona i la seva obra.
La pedagoga Marta Mata ha viscut anys difícils de dictadura i també dificultats en la transició, per la seva ideologia progressista i la defensa aferrissada de l’escola pública. Fins als darrers dies de la seva vida ha treballat per allò que ella estimava i creia. Ha estat diputada al Congrés de Madrid i també al Parlament de Catalunya; regidora de l’Ajuntament de Barcelona i actualment era la presidenta del Consell Escolar de l’Estat, però per sobre de tot ha estat pedagoga, tant a l’escola – va ser cofundadora de l’Escola de Mestres Rosa Sensat - com també en tots els àmbits on ha treballat i participat.
Han passat molts anys i avui trobes força joves que desconeixen la seva persona, i el seu nom no els és familiar, perquè el seu treball, tot i constant i transcendent, gairebé no és notícia als diaris, però la seva obra de continuada renovació pedagògica, ha estat brillant i modèlic, i de ben segur continuarà sent el referent pedagògic del nostre país.