Les reaccions post-referèndum

M’imagino que la majoria dels lectors han seguit les declaracions dels diferents líders polítics sobre els resultats del referèndum de l’Estatut. A mi m’agrada fer-ho perquè és una manera de buscar la categoria humana de les persones que, davant d’un resultat favorable o no, reaccionen amb més o menys sinceritat, actuant o sobreactuant.

Els resultats d’aquest diumenge han beneficiat als defensors del Sí, que han trobat suficients arguments per celebrar la victòria. En canvi, els defensors del No, ho han tingut més difícil, encara que alguns d’ells ens han volgut fer creure el seu convenciment de victòria. Però no han sigut tots. M’han agradat les declaracions de Carod-Rovira, acceptant la derrota. De fet, mai s’ha manifestat completament convençut d’optar pel No. Se li ha vist massa que demanava una opció que no li acabava de fer el pes. Crec que ERC ha jugat un paper molt difícil, en part motivat per la pressió dels seus seguidors i militants, i en part per una certa debilitat de lideratge.
L’opció del No, coneixent com pensa el Partit Popular, era molt arriscada. Es podia entendre que ERC no en tenia prou amb l’Estatut resultant del seu pas per Madrid, però estic d’acord amb Carod-Rovira quan es lamenta que en el tram final de la negociació de l’Estatut, varen perdre la seva força i es van limitar a manifestar-se de manera patriòtica.
També és cert que el resultat del referèndum no els ha de castigar de cara les eleccions d’aquesta tardor. En tot cas, si alguna cosa els ha fet mal i els pot perjudicar, seria la seva actuació dins el tripartit, on massa sovint s’han deixat portar per les ànsies de protagonisme i en què alguns consellers han deixat anar algun rampell poc justificable.
Seria bo que de tot n’aprenguessin i, en cas de revalidar-se el tripartit d’esquerres, procurar més pel respecte institucional i donar-se a conèixer per la feina ben feta, que tampoc ningú els hi podrà negar. És evident que tot això és extensible als altres dos partits polítics.
Esperarem la decisió del PSC sobre el seu candidat a la presidència, però per sobre de tot, analitzarem el programa electoral de tots els aspirants a presidir el govern de la nostra nació, que el volem fort, seriós i amb ganes d’avançar, aprofitant les portes que el nou Estatut ens hagi pogut obrir.
La campanya electoral de les autonòmiques està en marxa, i no ens podem oblidar que n’hi ha una altra al darrera que, a Arenys, ja fa temps que ha començat a moure fitxes.