Comença la campanya

Avui ha començat la campanya per al referèndum de l’Estatut. Durant quinze dies escoltarem com els polítics ens alliçonen per què cal votar SI o bé NO a l’Estatut que ens proposen, i representa que farem l’exercici de valorar què és el més convenient per al nostre país, per a la nostra nació.
Després de recomptar els vots vindran totes les interpretacions i aquí és on més acostumo a parar-m’hi per analitzar les justificacions d’uns i altres. De fet però, no em sorprenen gairebé mai perquè les seves paraules són molt previsibles. Difícilment s’accepta la derrota i no es tracta tant de reaccions espontànies com d’utilitzar el model més afí als resultats obtinguts.
Se’ns presenta una representació post-referèndum interessant perquè diferents opcions polítiques defensen el mateix resultat encara que proclamin que sigui per motius antagònics. El No del PP no és el mateix que el No d’ERC però tots dos són un No, que al capdavall és el que compta.
El SI de CIU, PSC i ICV és bastant el mateix encara que la lectura que en faran tots tres serà totalment contrària. CIU, ja ho diu en campanya, es considera l’únic avalador real del Si, cosa que no veuen igual les altres forces polítiques.
Si surt el SI, fet més que previsible, caldrà observar la reacció d’ERC, que ja la deuen estar assajant, i de quina manera preparen l’estratègia per acaparar el vot nacionalista de la tardor vinent. També serà interessant fixar-se en la manera com s’apropiaran de l’èxit, tant el PSC com CIU. Un fet que tindrà la seva repercussió a les properes eleccions autonòmiques, on el joc estarà a mans de tres partits, pel caràcter residual que han assolit ICV i PP a Catalunya.
Si surt el NO, ERC es mostrarà molt feliç i ho rendibilitzarà de cara les eleccions de la tardor, en detriment de CIU. També en aquest cas el PP rebria una mica d’oxigen per no asfixiar-se, encara que probablement no seria suficient com per continuar la seva tendència decreixent dins el panorama polític català.
Sigui quin sigui el resultat i la participació electoral, del que no hi ha cap dubte és que l’endemà del referèndum començarà la campanya electoral catalana, que seria bo que no s’allargués massa, sobretot tenint en compte que el mes de maig de 2007 tornarem a votar, en aquesta ocasió per decidir quin govern volem al nostre municipi.
La màquina electoral no para i l’esgotament de la ciutadania cada vegada és més evident. Sense convertir-nos en “passotes”, procurem viure el més tranquil·lament possible, sense que la crispació dels polítics afecti la nostra salut ni la nostra convivència.