Darrerament estem tan acostumats a la iniciativa del president Mas a cada cop de porta de Madrid, que de les converses que manté amb el conjunt de partits polítics sobiranistes i el PSC no n'esperem gaires resultats i sí en canvi una nova proposta del president que fins ara s'ha seguit fidelment. El per què de tot això només s'explica per l'astúcia del president en assimilar i liderar el que la gran majoria de catalans inquiets li ha comunicat.
La premsa es feia ressò avui de l'enfrontament entre el fiscal general i els fiscals catalans, per considerar que l'enfoc que es donava a la querella del fiscal general no s'aguantava per enlloc. Diuen que el senyor Torres Dulce s'ha enfadat amb Alícia Sánchez-Camacho perquè es va avançar en anunciar el detall de la querella, i ha corregut a desmentir la intervenció del PP, contràriament al que han fet els fiscals catalans, que manifestaven que s'han sentit pressionats.
L'evidència és que el PP està desorientat i té dificultats per defensar una mateixa línia d'actuació. No tothom està content amb l'actitud de Rajoy, probablement perquè encara el troben massa tou, ni tampoc amb la manca de reacció de Fiscalia, a qui li haurien recriminat que no hagués ordenat requisar les urnes. Si això és millor o pitjor per al PP, ho sabrem a no trigar.
L'actitud de Mas ha desarmat el govern de Madrid que encara no ha tingut temps de reaccionar amb el cap, sinó que s'ha limitat a fer declaracions de menyspreu i treure ferro a la gran reacció sobiranista de diumenge. Es tracta de la reacció de la impotència quan t'adones que t'han guanyat. Espero llegir els comentaris sobre la premsa i institucions estrangeres, que demanen a Rajoy que reconsideri la seva actitud. Veurem si guanya el quixotisme de Rajoy o la sensatesa del món mundial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada