Avui tot esmorzant algú comentava que darrerament hi ha un seguit de personatges de la dreta espanyola que sembla haver embogit. El seu radicalisme i sectarisme és tan profund i rabiós que no ho poden aguantar. La manca d'arguments i la impotència per no disposar d'un marc feixista com quaranta anys enrere fa que els surtin els ulls enfora i diguin bestieses.
Un tercer grup serien aquells que tenen un alt poder de decisió i que van amb el disc ratllat. És evident que entre aquests hi ha el president del govern espanyol, la seva vicepresidenta, que només saben parlar de la Constitució, com si es tractés de l'home del sac.
Tots comporten perill i tots ajuden a que la crisi política espanyola vagi pujant de to, sense que ningú trobi la manera d'aturar-ho, no pas perquè no hi hagi possibilitats, sinó perquè no es volen prendre decisions encertades, no es vol dialogar. En lloc de respostes polítiques han judicialitzat la qüestió i resulta inviable qualsevol intent de posar-hi remei.
I la millor defensa dels catalans és la tranquil·litat, la fermesa i la unitat. Si som capaços de continuar junts amb les idees clares i sense caure en el parany de la violència, com sembla que voldria el ministre de l'Interior, el govern espanyol haurà de canviar d'estratègia o finalment perdrà tots els papers. És trist, però aquest és el resultat de la posició quixotesca del govern espanyol i l'amagar el cap sota l'ala del president Rajoy. Segur que es penedeix d'haver originat i liderat la campanya de recollida de signatures en contra de l'Estatut d'Autonomia. Ara, però ja és tard i ha d'assumir la seva responsabilitat que, en aquest cas, va ser una irresponsabilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada