La separació de poders és un tema de debat constant

Darrerament tothom parla del mateix. Ens lamentem que a Espanya fa temps que la separació de poders és una il·lusió. Allò que algú ens havia venut com a clau del sistema democràtic ja fa anys que va desaparèixer, però potser mai cap govern havia estat tant descarat a l'hora de difuminar aquesta separació com el PP d'aquesta legislatura.

La pressió del Partit Popular a la Fiscalia General és una vergonya per a l'Estat espanyol. La rebel·lió dels fiscals catalans ha estat una sorpresa i ha deixat en evidència la mala praxis del partit que governa i els seus socis catalans. No estem valorant l'oportunitat de la querella, sinó la manera que el poder polític ha utilitzat per pressionar el poder judicial, negant-li l'autonomia a l'hora de prendre la decisió.

Algú deia aquests dies que la política espanyola passa pel seu pitjor moment des de l'inici de la transició. El cert és que portem molts anys de rebombori, la crisi econòmica ens ha empobrit, però la crisi política ens està deixant encara pitjor. La corrupció és present des de fa massa temps i hi ha implicades massa persones i la desconfiança s'ha apoderat de nosaltres. Quin futur ens espera? qui ens traurà d'aquest clot?

Si el poder judicial està contaminat i a mercè de l'executiu, on hem de recórrer per clamar justícia? si el PP ha judicialitzat la política valent-se del seus amics els magistrats, negant el diàleg i imposant la seva veritat, què podem fer que no sigui rebel·lar-nos?

Fa uns anys dubtàvem de la separació dels poders a Espanya, ara en tenim la total evidència. Només podem fer mèrits perquè a Europa i al món s'adonin de qui està governant a Espanya i de quina manera ho fa. No és estrany que apareguin moviments com Podemos, perquè per un lloc o altre hem d'explotar, amb el perill que, seguint la llei del pèndol, ens aboquem a l'altra costat, sense cap tipus de fre.