Sembla que cada vegada serà més difícil celebrar les noces d'or d'una parella, tot i que l'esperança de vida s'allarga. La vida en parella no és fàcil i ara tenim menys paciència o més facilitat pel trencament.
Avui hem celebrat els cinquanta anys del casament dels meus sogres, un matrimoni amb tres fills i una vida senzilla, de treball dur i constant. Una vida lligada a la terra, amb moltes amistats i moltes ganes d'avançar amb amor, responsabilitat, amb molt d'afecte. Una família acollidora, sincera, transparent, una família de bones persones.
Avui hem aparcat, si més no per unes quantes hores, la política dels partits, però acabada la celebració i després de l'aterratge de l'austríac imprudent, recuperem el fil i em trobo amb les diferents designacions dels caps de llistes a les properes eleccions. Mas, López Tena, Herrera... cap sorpresa.
Demà en parlarem, sobretot del camí que segueix Pere Navarro, ara atacant Mas, però distanciant-se del PP. Les consultes estadístiques li milloren resultats, si ho comparem amb les dades que sortien aquesta setmana, però essent la força que més recula, obtenint els pitjors resultats de la seva història.
Si demà us trobeu en Joan o la Rosa, feliciteu-los perquè fa cinquanta anys que viuen en parella, rodejats d'amics i familiars que els estimen, i amb un gran amic que fa un any ens va deixar, en Martí Amagat, que també ha estat present a la celebració, perquè es varen estimar molt. Felicitats parella!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada