Si hem arribat a un cul de sac és perquè a Espanya no hi ha alternativa de govern. Governi el PP o el PSOE les condicions de vida i progrés català no milloren, un fet que només et porta a sortir i a buscar-te la vida.
Si no tenim expectatives de canvi, augment de la inversió, compliment dels pactes i respecte a la nostra identitat, ens genera una depressió social que només es pot resoldre marxant. El ciutadà espanyol de dretes té l'esperança, governa el PSOE, que en les properes eleccions guanyi el PP. L'espanyol d'esquerres confia, quan governa el PP, que després guanyarà el PSOE. Això sol justifica suficientment la nostra demanda d'independència.
Al marge de la història, tothom hauria de ser capaç d'entendre la reivindicació catalana. Fins negant els nostres drets com a poble singular, amb trets diferencials a la resta dels espanyols, es podria veure la necessitat d'invertir on hi ha més possibilitats de fer créixer l'economia espanyola. La negació de totes les evidències només s'entén de mentalitats que només busquen la destrucció dels altres, sense adonar-se que s'estan autolesionant.
A les properes eleccions autonòmiques el PSC només pot jugar el paper de comparsa. Està fora de joc perquè l'únic aliat és el PSOE que ha demostrat tan poca visió de futur com el PP. Amb aliats com aquests el PSC no pot esperar res de bo, perquè el seu missatge és inconsistent, a que defensa un posicionament que no té el suport de la ciutadania ni dels seus aliats espanyols. Qui se'l pot creure? Em sap greu, però el PSC aquesta vegada es quedarà a la banqueta a l'espera de poder jugar en una altra ocasió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada