No és el camp del Barça amb la senyera el que perjudica la imatge d'Espanya, sinó el nivell intel·lectual i de capacitat de gestió del president i els seus ministres espanyols. Enlloc de convèncer-nos que no ens cal ser independents, el que estan fent és proporcionar-nos més motius per voler marxar.
Sento vergonya aliena per les declaracions dels ministres espanyols, que demostren molt poc senderi i una ràbia continguda que els pot. Són ells els que incrementen el nombre d'independentistes, perquè contra la nostra provocació només han sabut reaccionar insultant-nos i amenaçant-nos.
L'encaix de Catalunya a Espanya està forçat i maltractat. No accepten que puguem decidir què volem ser de grans, i els catalans, excepte la senyora Chacón, som conscients de la responsabilitat que tenim de confeccionar el futur dels nostres fills i nets. La història sempre ha estat això, i lluitar-hi en contra és un signe d'immaduresa.
Cal que fem les coses amb seny, però sense dubtar ni tirar marxa enrere. No ens hem de deixar portar per la disbauxa, sinó que hem d'aprofitar la il·lusió que tots tenim de poder decidir què volem. Si decidim continuar amb Espanya, ja serem a temps a dir de quina manera. Si el que volem és la plena sobirania, el poble haurà d'obtenir-la, ja que el poder emana d'ell.
Deixem les ximpleries per als altres i continuem reaccionant i actuant amb la tranquil·litat i seny demostrats aquests darrers dies, sense perdre la il·lusió i la força de la raó. Catalunya no està donant una mala imatge. Potser sí que Espanya queda en ridícul, però hi quedarà per la manca d'arguments i els insults contra els catalans. Que siguin ells i no nosaltres els ridiculitzats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada