El PSOE enfonsa el PSC

En aquests moments en què el PSC lluita per trobar bons arguments per presentar-se a les eleccions i sortir el menys mal parat possible, va i el PSOE se li gira d'esquena i el deixa amb els pixats al ventre. Tant d'esforç d'en Pere Navarro per preparar alguna cosa que fes una mica de goig, conscient, això sí, que no hi tenia res a guanyar i molt a perdre, en Rubalcaba li ha tirat per terra la paradeta i ara... a tornar a començar.

De la mateixa manera que ICV canvia de lema cada vegada que en Joan Herrera s'aixeca del llit, el PSC ho fa amb el seu programa electoral. Ara havia trobat un bon motiu: el canvi de la Constitució perquè incorpori el dret a decidir dels catalans. Tots teníem clar que com a molt podíem esperar a que el PSOE ho veiés bé i quan tingués majoria al Congrés de Diputats i al Senat, però no majoria absoluta sinó la majoria que li permetés modificar la Constitució, és a dir... mai, ho plantejaria. Doncs no!, ni estant a l'oposició, que és quan es poden fer brindis al sol, tampoc. Llavors em pregunto... Què puc esperar del PSC en aquestes eleccions? El mateix que del PP i de C's. Davant els cagadubtes del PSC, els contraris al dret a decidir ho tenen més fàcil amb PP i C's.

Qui votarà el PSC? Els nostàlgics, els ferms i de fiar per a un futur socialista i uns quants amics i simpatitzants més. El vot útil es CIU per a uns i C's per a uns altres, la resta són punyetes! Esclar que no tothom ho veu de la mateixa manera. Sort n'hi ha!

ERC lluitarà per evitar la majoria absoluta de CIU i garantir que Mas no fa marxa enrere, i ICV procurarà arreplegar uns quants vots perduts dels socialistes. La incògnita serà el nivell de participació, que quant més alt sigui més equilibri hi haurà entre les forces independentistes i les unionistes.
Tots plegats ho tenen prou complicat, perquè qui guanyi haurà de plantar cara a una situació complexa econòmicament, però també política. Continuem demanant unitat, sobretot si ens hem d'encarar amb Espanya.