Urdangarin i l’escala de l’evasió

Us volia parlar de l'exposició temporal de la Fundació Miró, però no puc deixar de fer algun comentari sobre tot el que va sortint del senyor Urdangarín, el gendre del Rei. Coses com que en el segon contracte amb el govern balear no hi havia ni pressupost. Que a l'expedient del contracte amb la Generalitat de Catalunya no hi figura cap informe ni document que expliqui què va fer l'empresa del gendre del Rei. Es va signar un conveni el 7 de novembre i el dia 12 del mateix mes, cinc dies després, la comissió del seguiment del conveni certificava que la feina s'havia fet correctament i que ja els la podien pagar.

Jo em pregunto, i vaig de bona fe. Si el Rei va fer plegar el gendre i el va enviar als EUA, no l'havia de denunciar? No va actuar d'encobridor? Perquè... tots aquests diners públics embutxacats, els retornarà? Jo no sabria què dir, espero que les persones que en saben més, ens ho vagin aclarint. És una llàstima haver d'admetre que hi ha molts xoriços que viuen tan bé, i aquella noia de Puigcerdà, que estudiava piano a casa, potser haurà d'anar 7 anys a la presó. Lògic, oi?

Canviant de tema, si teniu oportunitat de baixar a Barcelona, no us perdeu l'exposició temporal de la Fundació Miró "Joan Miró. L'escala de l'evasió". Aquest matí, la família hem fet cap a Montjuic per visitar l'exposició de Miró. Hi hem anat ben d'hora, ben d'hora, i realment ha valgut la pena, si més no estratègicament. Hem pogut aparcar a davant de la Fundació, i quan hem sortit hi havia una llarga cua que esperava per entrar. Aneu-hi aviat. Teniu temps fins al 18 de març.

Tot i que no sóc un fan de Miró, haig de dir que m'ha encantat. És una gran exposició, amb unes breus explicacions, contextualitzant-lo en el temps, que t'ajuden a entendre la seva obra, sobretot als que no tenim gaires coneixements pictòrics. Fixeu-vos en la sèrie de les constel·lacions. No sé per què, però m'ha cridat l'atenció especialment. 

Després hem anat a dinar a un restaurant de la cadena Mussol. Es menja molt bé i et sents com a casa. Vull dir que ets a Barcelona i menges en català, que avui dia es força estrany.