No voldria ferir la sensibilitat de ningú, però em sembla que tots plegats hem perdut el nord i els nostres polítics ja no saben quina ximpleria més fer. Recordo un directiu barceloní que, tot amagant que era castellanoparlant, va voler demostrar que era català com el qui més, i es vanagloriava d'haver fet les participacions del bateig del seu fill en català. Per això havien escrit "Lluç". Tothom sap que la "ç" és molt catalana.
La consellera de justícia ha manifestat que la Generalitat té la intenció de pagar el cost de traduir els plets que es facin a Madrid, "perquè la Generalitat té la responsabilitat de garantir als seus ciutadans el dret d'opció quan han d'accedir als tribunals". Sense voler caure en la demagògia, li diré que hi ha temes més importants a resoldre, i si tenen un cost, s'ha de prioritzar. ¿no és més greu que un ciutadà català sigui agredit per un guàrdia civil a l'aeroport de Barcelona?
Als catalans ens passa això, que ens dediquem a l'anècdota, i on hi ha un problema real, simplement el comentem, i de seguida passem pàgina. Quantes senyeres hi ha penjades a les façanes de les comissaries de policia estatal a Catalunya? Què li passa a l'alcaldessa de Sant Pol amb la bandera espanyola? Si considerem la simbologia important, actuem en conseqüència, primer a casa.
Està molt bé que puguem anar a Madrid i expressar-nos en català, però avui tenim altres prioritats que caldria tractar seriosament i solucionar d'una vegada per sempre. El govern català té uns quants consellers i conselleres que estan més pendents de la fotografia i la ressenya als diaris, que no pas treballar per resoldre els molts problemes que tenen en cartera.
En el camp de la justícia es fa necessària una reforma important per adequar-se a la realitat i fer costat a la policia que està cansada d'empaitar delinqüents, sabent que tan sols els deixen a Comissaria ja surten per la porta del darrere. Si és competència estatal, caldrà insistir que el ministre es posi les piles, però estiguem atents i no permetem que aquesta sigui una excusa per no fer res des de la Generalitat. Hi ha una part de responsabilitat nostra que cal treballar a fons, i en Justícia hi ha molts temes pendents. Segur que la Montserrat Tura o bé en Josep Maria Vallès li poden lliurar una llista.
No és estrany que amb quatre estelades i quatre crits siguem capaços d'acontentar uns quants catalanets. El govern ha de donar exemple i ser el primer en actuar amb rigor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada