Fa molts anys que des dels ajuntaments es reclama una modificació del finançament que reben, i no hi ha manera que es trobi una solució. Els ajuntaments són els últims micos de l'escala institucional, però al mateix temps són els que donen la cara. La ciutadania els tenen a prop i es veu en cor de dir-los el que volen i pensen.
Si en èpoques florides els ajuntaments aguanten malament la injustícia del repartiment del finançament públic, en moments de crisi profunda, com ara, el sofriment és encara més gran i les dificultats els posen a la ratlla de la fallida.
El fet que les diferents administracions tinguin problemes financers repercuteix en les transferències cap a les altres administracions que veuen reduïts els ingressos i han d'aturar les despeses. A més, per acabar-ho d'adobar, la notícia arriba amb efectes retroactius, la qual cosa encara complica més les finances municipals.
Aquests dies hem vist com la Generalitat ha reduït primer, i després congelat, les aportacions per a les escoles bressol i les escoles de música. Avui anunciava que també ajornava el pagament del 50% de les subvencions de la Llei de Barris, quan una part de l'obra ja està feta i algú l'haurà de pagar. Qui? els ajuntaments!
Tenim clar que estem en crisi i que no podem engrescar-nos a invertir més diners, sobretot en projectes que després originen despeses de manteniment, és a dir, que provoquen la consolidació de despeses, ara per ara inassumibles. Però una altra cosa és deixar de pagar allò que estava compromès, i a més exigir-los responsabilitat. Aquesta ha de ser compartida, i per ara això no passa.
Les famílies estan passant per moments molt difícils, però l'administració pública també. Els polítics que ens han precedit no ha realitzat una bona gestió, com tampoc ho han fet moltes famílies. La crisi esdevé un monstre que ningú li ha vist la cara, però tothom en rep les conseqüències. Hi ha persones, però, que han col·laborat directament a que aparegués la crisi, i ara culpen els altres de la seva desgràcia.
Els ajuntaments que han fet bé la feina, no estan lliures de les retallades, ni de la congelació de la despesa i la inversió, però no es veuen amb la necessitat de demanar crèdit per pagar les nòmines. Qui ha treballat malament, ara ho paga. La diferència entre les famílies i l'administració està en que les primeres pateixen pels propis errors, i l'administració pública pateix per errors d'uns mals gestors, que probablement tenen la panxa ben plena. Convindria modificar la Llei, i que cadascú assumís la seva responsabilitat. Potser llavors no hi hauria tantes coces per sortir a les llistes, però els que ho farien, serien més responsables i rigorosos, per al bé de tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada