Aquest cap de setmana han estat cinc els motoristes que han mort a les carreteres catalanes, i ahir se n'hi afegia un sisè. Què està passant? és la imprudència dels motoristes o són víctimes dels conductors d'automòbil? No és normal que hi hagi tants accidents de cop, i amb el resultat de mort. Alguna cosa s'està fent malament i convindria trobar la solució.
No sóc patidor, però aquests dies que he fet una ruta més llarga del normal, en més d'una ocasió m'ha vingut al cap la idea de tenir un accident. Haig de dir que d'entrada m'ha semblat estrany, perquè la velocitat estava controlada, els avançaments eren en trams segurs... No penses que pots tenir un moment de distracció que pot resultar fatal. Tampoc t'imagines que un altre conductor se't pot tirar al damunt i provocar l'accident. Quan passa, però, m'imagino que entens que no és tan difícil, sobretot veient les velocitats que altres conductors agafen.
Em pregunto sovint si m'agafo la conducció com una necessitat per desplaçar-te d'un lloc a l'altre, o bé com una activitat per ella mateixa. Sempre he pensat que els motoristes no entenen tant la moto com un vehicle per desplaçar-se, com una manera de gaudir de la velocitat. M'imagino que hi ha d'haver de tot, però entenc que anar en motocicleta t'ha d'apropar més a la carretera i a l'entorn natural, o en el cas de les ciutats, al bullici del trànsit.
És lamentable que tantes persones perdin la vida a la carretera, i en això tots plegats en som una mica responsables. Quan agafes el volant i et poses a conduir, hi ha qui es transforma i no actua de la manera que és habitual. Potser a tots ens passa una mica el mateix. El que caldria seria no perdre la paciència, ni el seny. La vida és massa important com per deixar-la al mig de la carretera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada