Eduard Punset

Al setmanari "cultura|s" que edita els dimecres La Vanguardia, he trobat, aquesta setmana, un interessant article de Esteban Hernández sobre Eduard Punset, "De què parlem quan parlem de Punset", on fa una recopilació de diferents pensaments expressats en la bibliografia de Punset. Si teniu ocasió de llegir-lo, penso que val la pena, ja que no us el transcriuré en aquest bloc, però si que m'agrada fer algun comentari al respecte.

"Ens movem guiats per sentiments, i donar massa importància a la raó és anar en contra de la nostra naturalesa". Segons Punset  insisteix en la importància de la passió per sobre de la raó, i considera necessari "llançar per la borda tot el pensament aristotèlic que ha farcit la cultura occidental insistint en la irracionalitat i la perversitat de les emocions". És per això que, en el camp laboral, assegura que més que el coneixement adequat, el que cal és creativitat, la qual cosa requereix d'un nivell d'intel·ligència determinat.

I per acabar ens diu que "resulta fonamental que siguem capaços de canviar d'opinió, que ens obrim a les possibilitats". I això ho he recollit de manera especial i hi he reflexionat al respecte.

Sovint lloem les persones que en el transcurs dels temps es mantenen ferms en la defensa dels seus principis, de les seves opinions sobre les coses, i en canvi ara se'ns diu que és bo ser capaços de canviar d'opinió. No necessàriament estarà parlant d'actituds contradictòries, sinó evolutives.

A vegades ens fa por observar que actualment pensem de manera diferent a com ho havíem fet anteriorment, i ens sembla que ho hem d'amagar. Potser si escoltem més els altres, serem capaços de canviar d'opinió. No es tracta de ser volubles i caminar segons bufi el vent, sinó d'aprendre dels altres i no tenir l'orgull de pensar que només nosaltres tenim la possessió de la veritat.

"Per això, en el nostre temps, desaprendre la majoria de les coses que els altres ens han ensenyat és molt més important que aprendre", del llibre El viatge a la felicitat.